Programa del PÒDIUM Matadepera 2018

Diumenge, 08/07/2018, 20h:
El PÒDIUM al carrer
Concert participatiu a la Plaça Cal Baldiró

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791)
Concert per a flauta, arpa i orquestra en do major K. 299
amb una orquestra de cambra formada pels músics del Pòdium i alumnes de l'Escola de Música Frederic Mompou i dels conservatoris de la regió

Altres obres sorpresa


El Pòdium Matadepera 2018 torna amb quatre concerts de cambra units, com als darrers anys, per
una lògica emocional que ofereix experiències intenses que ens fan reflexionar, somiar i gaudir: "Un
banquet musical" - "Jardinet de flors" - "Metamorfosis" - "Final amb porta oberta"


Dilluns, 09/07/2018, 18.30h:
Joan Vives presenta: "les obres del Pòdium 2018"
Conferència sobre la programació d'enguany a càrrec de Joan Vives, presentador de Catalunya Música


Dilluns, 09/07/2018, 20h:
Un banquet musical

Bohuslav Martinu (1890 - 1959)
Música de Cambra N. 1 per a clarinet, violí, viola, violoncel, arpa i piano

Leonard Bernstein (1919 - 1990)
Sonata per a clarinet i piano

Pausa

Franz Schubert (1797 - 1828)
Quintet "La truita" per a piano, violí, viola, violoncel i contrabaix, D. 667

El primer concert, "Un banquet musical", presenta obres de joventut de Leonard Bernstein i Franz
Schubert, precedides d'una de les últimes obres del compositor txec Bohuslav Martinu amb el curiós
títol de "música de cambra núm. 1" per a piano, arpa, violí, viola, violoncel i clarinet. Aquesta obra
portava, originalment, el títol "Les Fêtes nocturnes", cosa que es veu reflectida en l'atmosfera
nocturna que evoquen els colors especials d'aquesta combinació insòlita d'instruments. El
llenguatge musical d'aquesta obra és únic per la manera en què combina influències txeques amb la
tradició francesa i el neo-barroc. Leonard Bernstein va compondre la seva sonata per a clarinet
durant l'època d’estudis, quan el seu estil compositiu encara s'orientava a formes més tradicionals
com ara la sonata. Gràcies al seu llenguatge lleuger, directe i genuïnament nord-americà ha arribat a
ocupar un lloc especial, tant en el repertori del compositor com en el repertori dels clarinetistes.
Schubert va escriure el seu famós Quintet "La truita" a petició i encàrrec d'un violoncel·lista,
prenent com a model una obra que l'aleshores cèlebre compositor Johann Nepomuk Hummel havia
escrit poc abans per a la mateixa formació. Li va demanar específicament unes variacions sobre el
lied "La truita" que des del moment de la seva creació s'havia guanyat l'estima de la Viena de
l'època. És gràcies a aquest moviment de les variacions i al caire alegre i despreocupat d'aquest
quintet que s'ha convertit en una de les obres de cambra consagrades del segle XIX.


Dimarts, 10/07/2018, 20h:
Jardinet de flors

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
Serenata per a flauta, violí i viola, Op. 25

Paul Hindemith (1895 - 1963)
"Musikalisches Blumengärtlein und Leyptziger Allerley" per a clarinet i contrabaix

Erwin Schulhoff (1894 - 1942)
Concertino per a flauta, viola i contrabaix

Javier Martínez Campos (*1989)
"Rosa meditativa", estrena per a clarinet, violí, violoncel i arpa

Maurice Ravel (1875 - 1937)
"Introducció i Allegro" per a arpa, flauta, clarinet, dos violins, viola i violoncel

El títol del segon concert "Jardinet de flors" fa referència a la segona obra del programa i al mateix
temps serveix per donar una imatge d'un conjunt d'obres que tenen "colors" i "aspectes" molt
diferents, però que alegren l'esperit de l'oient per les seves particularitats i gràcia. La Serenata de
Beethoven per a flauta, violí i viola Op. 25 és una obra clarament reconeixible del gran compositor
alemany, a la vegada que ens atreu pel seu caire juganer i lleuger. El compositor Paul Hindemith fou
un bromista i el duet per a clarinet i contrabaix n'és un bon exemple, començant per la combinació
poc habitual d'aquests dos instruments. Alguns dels moviments, per breus que siguin, porten noms
descriptius d'un pes irònic que en denoten la suposada importància. Tot el duet es diu mutatis
mutandis: "Jardinet de flors musical i verdura de tot tipus". El "Concertino" d'Erwin Schulhoff
també fa servir una combinació d'instruments poc habitual amb el trio de flauta (i piccolo), viola i
contrabaix, però en aquest cas amb una intenció sonora clarament volguda que combina els extrems
d'alts i greus a través d'un llenguatge musical dels anys 20 basat en la música folklòrica. Per primera
vegada tenim el privilegi, al Pòdium Matadepera, de presenciar l'estrena d'una obra, en aquest cas
per a arpa, clarinet, violí i violoncel, del jove compositor valencià Javier Martínez Campos,
compositor en residència i violoncel·lista convidat del Pòdium 2018. El concert clou amb una de les
obres de cambra més importants amb arpa: "Introducció i Allegro" del compositor francès Maurice
Ravel, obra que mostra el mestratge del compositor, tant pel que fa a la instrumentació com a la
perfecció d'un llenguatge propi que epitomitza l'elegància francesa de l'època.


Dijous, 12/07/2018, 20h:
Metamorfosis

Dmitri Xostakóvitx (1906 - 1975)
Trio per a piano, violí i violoncel, Op. 67

Alfred Schnittke (1934 - 1998)
Hymnus II per a violoncel i contrabaix

Pausa

Richard Strauss (1864 - 1949)
Metamorfosis per a septet de cordes

Els anys 40 a Europa, una de les èpoques més fosques de la història, van obligar molts artistes a
replantejar-se la relació amb l'art que produïen. En el tercer concert, "Metamorfosis", en sentim dos
exemples oposats, tant pel que fa al punt de vista geopolític com pel que fa al moment de les seves
vides. Dmitri Xostakòvitx, un compositor a contracorrent, que dins de la Unió Soviètica ja s'havia
fet enemics poderosos, es va haver d'enfrontar a una guerra que va costar la vida a més d’un amic
íntim. És amb el dol d'aquestes pèrdues que escriu el segon trio amb piano Op. 67. L'obra incorpora
molts aspectes típics de la música d'aquest compositor, com són el sarcasme, el contrast entre
desafiament i resignació i la profunda tristesa. Abans d'anar a l'altre costat del "front oriental" de la
Segona Guerra Mundial sentirem una obra d’un compositor que és, d'alguna manera, "hereu" de
Xostakòvitx, Alfred Schnittke. "Hymnus II" per a violoncel i contrabaix és una obra de caràcter
meditatiu i místic que ens permet uns moments de reflexió abans de la pausa. L'obra de la segona
part és la que dóna nom al concert: "Metamorfosis" en la versió per a septet de cordes. El
compositor Richard Strauss havia gaudit d'una vida plena de grans èxits professionals gràcies a un
llenguatge musical que donava continuïtat al romanticisme tardà i que encertava el gust de la
burgesia de l'època. Encara durant les etapes més fosques del nazisme no va perdre la seva fe en el
fonament burgès de la cultura alemanya i no va arribar a distanciar-se amb prou claredat del règim
nazi com se li va retreure més tard. Al final de la guerra, veient destruïda la seva estimada ciutat de
Munic, composa les "Metamorfosis" com una mena de rèquiem a la cultura burgesa alemanya.
Agafa motius de la marxa fúnebre de la Tercera simfonia de Beethoven, que sotmet a una
metamorfosi musical fins que la cita textualment al final de l'obra, tancant així, d'alguna manera,
una època cultural i acomiadant-se de l'escenari musical.


Divendres, 13/07/2018, 20h:
Final amb porta oberta

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Selecció de les invencions a tres veus en la versió per a violí, viola i violoncel

Javier Martínez Campos (*1989)
Sonata per a flauta i piano (2008)

Pausa

Johannes Brahms (1833 - 1897)
Quintet per a dos violins, dues violes i violoncel en sol major, Op. 111

El Pòdium clou amb un "Final amb porta oberta". L'any 1890, Johannes Brahms va explicar a
l'editor Fritz Simrock que amb el quintet per a cordes Op. 111 ja havia fet tot el que havia de fer i
que era hora d'anar-se jubilant. Hauria estat un final digne, ple de força, rodó i ben acabat. Aquest
quintet és una bona mostra de l'estil madur del compositor, que exhibeix al mateix temps una
perfecció formal i un tracte lúdic de formes i gèneres musicals diferents. S'especula que els seus
intents d'escriure una cinquena simfonia finalment van portar-lo a escriure aquest quintet Op. 111,
que així esdevé música de cambra de caire simfònic. Finalment, Brahms va deixar una porta oberta
a la composició i, gràcies a l'encontre amb el clarinetista Richard Mühlfeld en els últims anys de la
seva vida, ens va deixar algunes obres més de música de cambra. En la primera part sentim les
invencions a tres veus per a piano de Johann Sebastian Bach en la versió per a trio de cordes, obres
dedicades a l'estudi musical i a l'aprenentatge de la tècnica pianística. Fins i tot amb la
intencionalitat de servir com a exercicis musicals, Bach escriu obres d'una gran perfecció i bellesa.
La separació de les veus en els tres instruments ofereix a l'oient un punt de vista aclaridor sobre
l'estructura musical. Abans de la pausa sentim la sonata per a flauta i piano del compositor en
residència del Pòdium, Javier Martínez Campos, una de les seves primeres obres editades, que va
escriure el 2008 amb només 18 anys.

violí: Mayumi Kanagawa, Aoife Ní Bhríain, Sara Cubarsi
viola: Nora Romanoff-Schwarzberg, Friedemann Slenczka
violoncel: Javier Martínez Campos, Peter Schmidt
contrabaix: Mariona Mateu
piano: Clara Yang, Katia Michel
flauta: Aniela Frey
clarinet: Ona Cardona
arpa: Anna Quiroga


compositor en residència: Javier Martínez Campos