Dilluns, 06/07/2026 : "Concert 1 — Camins que es creuen"
A. Schnittke, Quartet de corda núm. 3 (1983)
W. A. Mozart, Sonata per a piano a quatre mans en Re M, K. 381
R. V. Williams, Phantasy Quintet
Pausa
G. Ligeti: Tres danses hongareses per a quartre mans
Antal Doráti: Cinc peces per a oboè sol (1980)
G. F. Händel: Sonata per a oboè i baix continu en Fa M, HWV 363a
G. Ligeti: Capriccio, de la Sonata per a violoncel sol
Inés Issel, Andrea Santiago, Lluís Castán, Christian Torres, Violins Luz Elisabeth Sánchez, Lara Fernández, Viola Lago Domínguez, Gayane Khachatryan, Blai Bosser, Cello Maria Canyigueral, Pedro Borges, Piano Clara Pérez, Oboè
Durada del concert: 70 min aprox.
Dimarts, 07/07/2026 :"Veus i terres "
R. Clarke: Three Irish Country Songs
J. Garreta: Romança per a violí i piano en la m
J. Françaix: Quartet per a corn anglès i cordes
J. Turina: La oración del torero, Op. 34
Pausa
F. Poulenc: Sonata per a oboè i piano, FP 185
H. Wolf: Selecció de l’Italienisches i Spanisches Liederbuch
◦ Du denkst mit einem Fädchen mich zu fangen ◦ Nein, junger Herr, so treibt man's nicht, fürwahr ◦ Hoffärtig seid Ihr, schönes Kind ◦ Geselle, woll'n wir uns in Kutten hüllen ◦ Ich esse nun mein Brot nicht trocken mehr ◦ Mein Liebster hat zu Tische mich geladen ◦ Du sagst mir, dass ich keine Fürstin sei ◦ Ich hab' in Penna einen Liebsten wohnen ◦ Eide, so die Liebe schwur
A. Dvořák: Terzetto en Do M, Op. 74
Christian Torres, Inés Issel, Andrea Santiago, Lluís Castán, Violins Luz Elisabeth Sánchez, Lara Fernández, Violes Lago Domínguez, Gayane Khachatryan,Cellos Enrique Lapaz, Maria Canyigueral, Pedro Borges, Pianos Judit Subirana, Soprano Clara Pérez, Oboè
Durada del concert: 85 min aprox.
Dijous, 9/07/2026 : “Femme”
Élisabeth Jacquet de La Guerre: Sonata de cambra núm. 1 en sol m
Clara Schumann: Drei Romanzen, Op. 22
Alma Mahler: Erntelied i Lobgesang
Mel Bonis: Soir et Matin, Op. 76
R. Clarke: Two Pieces per a viola i violoncel
Pausa
Raquel García-Tomàs: Quartet "...così mostraste a lei i vivi ardori miei..."
Amy Beach: Romança per a violí i piano, Op. 23
Fanny Mendelssohn: Quartet amb piano en Lab M
Christian Torres, Lluís Castán, violí, Andrea Santiago, Inés Issel, Kaori López (Next Gen), violí Luz Elisabeth, Viola Blai Bosser, Lago Domínguez, Gayane Khachatryan, Cellos Enrique Lapaz, Maria Canyigueral, Pedro Borges, Piano Judit Subirana, Soprano Clara Pérez, Oboè
Durada del concert: 85 min aprox. Divendres, 10 de juliol: “Ecos del cor”
J. Cervelló: Íscor per violí i viola
F. Schubert: Lieder
◦ An die Musik, D. 547 (Re M) ◦ Die Forelle, D. 550 (Reb M) ◦ Sei mir gegrüsst!, D. 741 (Sib M) ◦ Ständchen, de Schwanengesang, D. 957
F. Bridge: Sextet de corda en Mib M, H. 107.
Pausa
T. Takemitsu: Entre-temps, per oboé i quartet de corda
R. Strauss: Morgen!, Op. 27, núm. 4
J. Brahms: Quartet amb piano núm. 3 en do m, Op. 60
Inés Issel, Kaori López (Next Gen), Lluís Castán, Andrea Santiago, Christian Torres, Violí Lara Fernánndez, Luz Elisabeth Sánchez, Violes Blai Bosser, Iago Domínguez, Gayane Khachatryan, Cellos Maria Canyigueral, Pedro Borges, Pianos Judit Subirana, Mezzosoprano Clara Pérez, Oboé
Durada del concert: 101 min aprox.
Notes del programa - Ressò
Aquest festival ens convida a un viatge a través del temps, la memòria i les emocions, on cada concert és un espai on les veus del passat i del present dialoguen i reverberen dins nostre. Com un eco que no s’atura, les obres ens transporten per camins d’història i imaginació, per paisatges íntims i escenaris llunyans, mostrant que la música és un llenguatge que travessa èpoques i territoris, que uneix la memòria amb el sentiment i l’art amb la vida.
Els diàlegs comencen amb els quatre concerts principals:
Camins que es creuen
A Veus i terres
Femme
Ecos del cor
Dilluns, 6 de juliol: “Camins que es creuen” Aquest primer concert proposa un recorregut per diferents cruïlles de la història de la música, on tradició i modernitat es troben, es confronten i es transformen. Les obres escollides tracen un diàleg entre llenguatges, èpoques i estètiques, dibuixant un paisatge sonor en què el passat es reflecteix constantment en el present. El Quartet núm. 3 d’Alfred Schnittke és una obra d’una gran intensitat expressiva que exemplifica el seu estil poliestilístic. A partir de tres citacions inicials —de la música renaixentista (Orlando di Lasso), del classicisme (Beethoven) i del segle XX (Xostakóvitx)—, la peça es desplega com un espai de tensió entre memòria i actualitat, amb contrastos abruptes i una escriptura fragmentada que qüestiona la continuïtat històrica. Seguidament, la Sonata per a piano a quatre mans en Re major, K. 381 de Wolfgang Amadeus Mozart aporta llum i equilibri amb un llenguatge clar, elegant i profundament comunicatiu. Obra escrita en la joventut del compositor, destaca pel diàleg constant entre els intèrprets i per una frescor que reflecteix l’esperit lúdic de la música de saló. Amb el Phantasy Quintet de Ralph Vaughan Williams, el programa es desplaça cap a una sonoritat més introspectiva. Inspirada en formes antigues, però amb un llenguatge modern, l’obra evoca paisatges sonors amplis i contemplatius, amb una riquesa tímbrica molt característica gràcies a la presència de dues violes. Després de la pausa, les Tres danses hongareses de György Ligeti ens situen en un terreny més terrenal i rítmic, amb una música plena d’energia que beu directament del folklore d’Europa central. Tot seguit, la Fuga a tres veus de les Cinc peces per a oboè sol d’Antal Doráti explora les possibilitats d’un sol instrument per suggerir múltiples línies musicals, en un exercici de gran precisió i imaginació. Amb la Sonata pera oboè i baix continu en Fa Major, HWV 363a de Georg Friedrich Händel, retornem al llenguatge barroc, amb una escriptura elegant que combina lirisme i virtuosisme en un diàleg refinat entre l’oboè i el continu. Tanca el concert el Capriccio de la Sonata per a violoncel sol de Ligeti, un moviment breu però intens que desplega una energia incisiva i rítmica, posant en relleu la vitalitat i la modernitat del seu llenguatge.
Dimarts, 7 de juliol: “Veus i terres” Aquest segon concert traça un mapa de paisatges sonors vinculats a la identitat, la llengua i la tradició. Les obres que el conformen dialoguen amb diferents arrels culturals, des del folklore fins a la música culta, i mostren com la veu —real o suggerida— pot esdevenir portadora de memòria i territori. Les Three Irish Country Songs de Rebecca Clarke obren el programa amb una mirada delicada i evocadora cap a la tradició popular irlandesa. A través d’una escriptura refinada, Clarke transforma melodies i textos en petites escenes plenes de sensibilitat. Seguidament, la Romança per a violí i piano de Juli Garreta aporta un lirisme intens i directe, amb una escriptura cantabile que connecta amb la tradició romàntica però amb una veu pròpia molt definida. Amb Oración del torero de Joaquín Turina, el quartet de corda evoca un moment de recolliment i tensió abans de la corrida, en una obra que combina dramatisme i refinament harmònic. El Quartet per a corn anglès i cordes de Jean Françaix introdueix un to més lleuger i irònic, amb una escriptura plena d’enginy i una gran vitalitat rítmica.
A la segona part, la Sonata per a oboè i piano de Francis Poulenc ofereix una síntesi molt personal d’elegància i emoció, amb moments d’una gran tendresa combinats amb un humor subtil. Els lieder seleccionats de l’Italienisches i Spanisches Liederbuch d’Hugo Wolf ens traslladen a universos poètics diversos, on la paraula i la música es fusionen amb una intensitat expressiva extraordinària. Finalment, el Terzetto op. 74 d’Antonín Dvorák tanca el concert amb una obra plena de frescor i espontaneïtat, en què el diàleg entre els instruments es construeix a partir d’una escriptura clara i d’una inspiració melòdica inconfusible.
Dijous, 9 de juliol: “Femme” Aquest tercer concert posa el focus en la creació musical femenina, tot reivindicant veus que, al llarg de la història, sovint han estat silenciades o poc reconegudes. El programa ofereix un recorregut divers en estils i èpoques, però unit per una sensibilitat particular i una gran riquesa expressiva. La Sonata de cambra núm. 1 d’Élisabeth Jacquet de La Guerre ens introdueix en el refinament del barroc francès, amb una escriptura elegant i plena de matisos. Les Drei Romanzen de Clara Schumann despleguen un lirisme íntim però intens, amb una gran complicitat entre violí i piano. Els lieder d’Alma Mahler aporten una expressivitat directa i apassionada, amb una escriptura vocal rica i emotiva. Amb el Trio Soir et Matin de Mel Bonis, el programa es divideix en dues atmosferes contrastades —vespre i matí— que es reflecteixen en el color i el caràcter de la música. Les Two Pieces de Rebecca Clarke exploren la profunditat tímbrica de la viola i el violoncel amb una escriptura intensa i concentrada.
Després de la pausa, l’obra de Raquel García-Tomás introdueix un llenguatge contemporani ric en textures i contrastos, amb una gran atenció al gest i al color sonor. Aquest quartet “...così mostraste a lei i vivi ardori miei...” parteix del madrigal “Sfogava con le stelle” de Claudio Monteverdi, inclòs en el seu Quart llibre de Madrigals publicat el 1603. Inspirat en un dels seus versos, el qual dona títol al quartet, la compositora barcelonina ens mostra un llenguatge amb citacions més o menys breus i explícites de l’obra de Monteverdi; motius musicals que al públic li ressonaran des de la llunyania de temps i espai. Seguidament, la Romança per a violí i piano d’Amy Beach ofereix una melodia expansiva i emotiva, plena de sensibilitat romàntica. Finalment, el Quartet amb piano en La Major de Fanny Mendelssohn tanca el concert amb una obra de gran energia i inventiva, que revela una veu compositiva sòlida i brillant.
Divendres, 10 de juliol: “Echos del cor” Aquest darrer concert gira al voltant de la idea de la veu interior i de la ressonància emocional. La música esdevé aquí un espai d’expressió íntima, on el cant —literal o suggerit— travessa totes les obres i connecta directament amb l’experiència humana. Iscor de Jordi Cervelló obre el programa amb una escriptura intensa i expressiva per a violí i viola, en què el diàleg entre els instruments es construeix a partir d’una gran llibertat gestual.
Els Lieder de Franz Schubert constitueixen un dels cims del repertori vocal, amb melodies d’una bellesa immediata i una capacitat única per traduir emocions en música. Cada cançó és un petit univers expressiu, on la veu i el piano es fonen en un discurs profundament poètic. El Sextet de corda en Mi b Major de Frank Bridge aporta una riquesa sonora i una escriptura expansiva, amb un llenguatge que oscil·la entre el romanticisme tardà i les sensibilitats més modernes.
A la segona part, Entre-temps de Toru Takemitsu crea un espai sonor suspès i delicat, on el temps sembla diluir-se i la música es construeix a partir de textures i silencis. Els Vier Lieder op. 27 de Richard Strauss, en aquesta versió amb violí, ofereixen un lirisme expansiu i una gran riquesa harmònica, amb una escriptura vocal d’una gran expressivitat. Tanca el cicle el Quartet amb piano núm. 3 en do menor, op. 60 de Johannes Brahms, una obra intensa i dramàtica que combina profunditat emocional amb rigor estructural, i que deixa una empremta poderosa i duradora.