"Pòdium 2023 - Històries d'amor"
Divendres, 07/07/2023, 19.30h: Conferència a càrrec de Joan Vives sobre les obres del Pòdium Matadepera 2023
Diumenge, 9/07/2023, 20h: El Pòdium al carrer
Concert inaugural a l'aire lliure, obres a determinar
Dilluns, 10/07/2023, 18h i 21h: "L'amor a terres llunyanes"
Frank Martin (1890 - 1974), Trio sur des mélodies populaires irlandaises per a violí, cello i piano
- Allegro moderato / Piu mosso
- Adagio
- Gigue. Allegro
Ignasi Roca, violí
Mar Gimferrer, cello
Natsuki Nishimoto, piano
Antonín Dvořák (1841 - 1904), Quintet per a cordes no.3 en mi bemoll major, op. 97, B 180
- Allegro non tanto
- Allegro vivo
- Larghetto
- Finale. Allegro giusto
Christian Torres, violí
Andrea Santiago, violí
Isabel Villanueva, viola
Ana Mba, viola
Gayane Khachatryan, cello
Pyotr Ilyich Tchaikovsky (1840 - 1893), "Souvenir de Florence" per a dos violins, dues violes i dos violoncels, op. 70, TH 118
- Allegro con spirito
- Adagio cantabile e con moto
- Allegro moderato
- Allegro vivace
Patricia Cordero, violí
Christian Torres, violí
Ana Mba, viola
Isabel Villanueva, viola
Pau Codina, cello
Mar Gimferrer, cello
Dimarts, 11/07/2023, 18h i 21h: "L'amor a les arrels pròpies"
Béla Bartók (1881 - 1945), Contrasts per a violí, clarinet i piano Sz. 111, BB 116
- Verbunkos
- Pihenö
- Sebes
Maria Florea, violí
Víctor de la Rosa, clarinet
Enrique Lapaz, piano
Giannis Xenakis (1922 - 2001), Dhipli Zyia per a violí i violoncel
Patricia Cordero, violí
Mar Gimferrer, cello
Paul Ben-Haim (1897 - 1984), Quintet per a clarinet i cordes, op. 31a
- Molto moderato
- Capriccio. Molto vivo
- Tema con variazioni
Maria Florea, violí
Andrea Santiago, violí
Ana Mba, viola
Pau Codina, cello
Víctor de la rosa, clarinet
Dijous, 13/07/2022, 18h i 21h: "L'estima a una persona propera
Erich Wolfgang Korngold (1897 - 1957), Trio per a violí, violoncel i piano en re major, op. 1
- Allegro non troppo, con espressione
- Scherzo. Allegro
- Larghetto. Sehr langsam
- Finale. Allegro molto e energico
Ignasi Roca, violí
Mar Gimferrer, cello
Alex Ramírez, piano
György Ligeti (1923 - 2006), "Hommage a Hilding Rosenberg" per a violí i violoncel
Christian Torres, violí
Pau Codina, cello
Pyotr Ilyich Tchaikovsky (1840 - 1893), Trio per a violí, violoncel i piano en la menor, op. 50
- Pezzo elegiaco. Moderato assai
- Tema con variazioni. Andante con moto
- Variazioni finale e coda. Allegro risoluto e con fuoco / Andante con moto
Maria Florea, violí
Gayane Khachatryan, cello
Natsuki Nishimoto, piano
Divendres, 14/07/2022, 18h i 21h: "L'a m(aj)or tendre"
Franz Schubert (1797 - 1828), Rondo en la major per a piano a quatre mans, op. 107, D.951 "Grand Rondeau"
Natsuki Nishimoto, piano
Alex Ramírez, piano
Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791), Quintet per a clarinet i cordes en La major, K.581 "Stadler"
- Allegro
- Larghetto
- Menuetto
- Allegretto con variazioni
Andrea Santiago, violí
Christian Torres, violí
Ana Mba, viola
Pau Codina, cello
Víctor de la rosa, clarinet
Johannes Brahms (1833 - 1897), Quartet per a violí, viola, violoncel i piano no. 2 en la major, Op. 26
- Allegro non troppo
- Poco adagio
- Scherzo. Poco allegro
- Finale. Allegro
Maria Florea, violí
Isabel Villanueva, viola
Peter Schmidt, cello
Enrique Lapaz, piano
Notes del programa
“La creació musical i artística moltes vegades prové d’un punt d’estima, amor o afecte cap a algú o alguna cosa”. És per aquesta raó, que hem volgut agafar el concepte d’amor com a eix vertebrador de tots els concerts d’aquest any.
El Pòdium Matadepera 2023 es construeix a partir de repertori musical que expressa l’amor a: les terres llunyanes; les arrels que simbolitzen un segell identitari propi en la forma d’entendre, crear i expressar del compositor; a una persona propera, amor concret i direccional cap a un ésser estimat; i a l’amor tendre, afecte incondicional que es mostra com una mirada noble cap enfora.
Dilluns, 10 de juliol: «L’amor a terres llunyanes»
El primer concert ens mostra com la inspiració creativa dels compositors escollits es veu influenciada per allò que passa més enllà de l’horitzó. El “Trio sobre melodies populars irlandeses” de Frank Martin, compositor suís, posa en relleu la riquesa de les idees musicals presents en les melodies populars d’Irlanda, conservant la seva estructura i harmonia per tal d’evocar la seva atmosfera d’origen. El “Quintet de corda op.97” d’Antonin Dvorák en quatre moviments, conegut com “L’Americà”, captura a la perfecció la mirada bohèmia pròpia del compositor cap a l’Amèrica descoberta en la seva estada a Spillville (Iowa). Aquestes influències americanes es poden reconèixer en l’inici percudit del segon moviment, música tribal que el compositor escoltà en la seva estada americana, i en el tema del tercer moviment, que es relaciona amb el conegut interès de Dvorák per crear un nou himne per als Estats Units d’Amèrica. La segona part del concert està formada pel “Souvenir de Florència” de Piotr Ilich Tchaikovsky, obra elegant i estilitzada on es barregen els elements russos propis amb elements italians provinents de les llargues temporades que passà el compositor a Villa Oppenheim, Florència. L’obra, original per a sextet de cordes i estructurada en quatre moviments, desprèn vitalitat, romanticisme, virtuosisme i un moviment final amb una esplèndida fuga a sis veus.
Dimarts, 11 de juliol: «L’amor a les arrels pròpies»
Les obres d’aquest segon concert dirigeixen la seva mirada cap als orígens dels compositors, buscant en les seves arrels el seu propi segell. El trio “Contrasts” de Béla Bartók, fou una obra d’encàrrec del clarinetista Benny Goodman i el violinista Joseph Szigeti que arribà en un moment en que el compositor havia assolit una definició clara del seu estil compositiu: una música plena de colors, vitalitat i amb elements folklòrics clars provinents de la seva Hongria natal. El títol de l’obra prové de la combinació dels timbres dispars del violí, el clarinet i el piano, explotant les seves possibilitats tant tècniques com d’expressió. L’obra s’estructura en tres moviments, en els quals es mostren aquests contrastos mitjançant canvis de temperament i timbre entre els diversos instruments, fins i tot en el cas del violí, es realitza una descordatura a l’inici del darrer moviment. El duet “Dhipli Zyia” de Iannis Xenakis és una obra curta en un únic moviment on s’aprecia un llenguatge semblant al de Béla Bartók, ple d’elements que marcaran la seva identitat musical: passatges enèrgics amb un clar motor rítmic i la mirada a la tradició amb la utilització de melodies tradicionals basades en música modal. Per últim, el “Quintet per a clarinet i quartet de corda op.31” de Paul Ben-Haim, nascut a Alemanya sota el nom de Paul Frankenburger, es caracteritza per una barreja d’estils musicals tradicionals jueus i occidentals que el compositor aconsegueix fusionar magistralment, mostrant un caràcter distintiu i personal. En el transcurs dels tres moviments que conformen l’obra, s’identifica una gran habilitat en l’ús de textures instrumentals i en la distribució melòdica entre els instruments. Aquest quintet és una de les obres mestres del compositor i el públic i la crítica l’han reconegut com a tal.
Dijous, 13 de juliol: «L’estima a una persona propera»
En aquest tercer concert descobrirem una sèrie d’obres musicals que giren al voltant de l’estima que els compositors sentien en un moment específic cap a una persona propera. Aquesta estima es pot concebre com admiració, amor platònic i amor romàntic. El “Trio amb piano op.1” d’Erich Korngold data de 1910, quan el compositor tenia només 13 anys. Aquesta obra desprèn una maduresa poc habitual en una persona tan jove, i de fet, només la dedicatòria explícita “al meu estimat pare” pot revelar l’edat real de l’autor. Estructurat en quatre moviments, viatjarem entre l’èxtasi i la quietud contrastants inicials, passant per un “Scherzo” bromista, seguint amb un moviment lent on brillen els instruments de corda, per acabar amb un final ballable en forma de vals ràpid. L’ ”Hommage à Hilding Rosenberg” de György Ligeti, tal com s’explicita en el títol, és un duet instrumental dedicat al compositor suec Hilding Rosenberg, el qual va conèixer a la Universitat d’Estocolm mentre hi va estar treballant. Aquesta peça fou un regal pel 90 aniversari del compositor i en ella es pretén mostrar com amb una escriptura senzilla i plenament tonal es pot obtenir una obra convincent i alineada amb l’estil personal del compositor. Per últim, acabarem amb el “Trio amb piano op.50” de Piotr Ilich Tchaikovsky, obra escrita a Roma entre 1881 i 1882 i dedicada a “la memòria d’un gran artista”: el virtuós pianista, amic, professor i fundador del Conservatori de Moscú, Nicolàs Rubinstein. Aquesta obra cambrística és un dels trios més llargs del repertori existent i està dividit en dos grans moviments: el primer ens mostra una narrativa emotiva amb tres fantàstics temes i el segon, resulta una sèrie monumental d’onze variacions sobre un tema folklòric.
Divendres, 14 de juliol: «L’a m(aj)or tendre»
L’últim concert del Pòdium reuneix tres obres musicals que comparteixen tonalitat (La Major) i evoquen l’amor més tendre, innocent i genuí. El “Rondó op.107” per a piano a quatre mans de Franz Schubert, conegut com el “Gran Rondó”, és una de les tres obres excepcionals per a piano a quatre mans compostes per Schubert en el final de la seva vida. Aquí, el compositor no reflecteix el patiment que li causa de la seva malaltia, sinó que l’oient pot percebre la bellesa melòdica i originalitat en les petites variacions amb les que impregna les repeticions del tema A, afegint records del que s’ha sentit en els diversos episodis. Una petita joia escrita amb amor a la vida viscuda i els amics que l’envoltaven en les famoses “Schubertíades”. Seguirem amb el conegut “Quintet per a clarinet i cordes” de Wolfgang Amadeus Mozart, escrit per al clarinetista Anton Stadler i considerat una obra mestra de la música de cambra. El quintet es conforma de quatre moviments on Mozart ens convida a viatjar entre un lirisme expressiu present en totes les melodies, paisatges de calma i serenitat, tot passant per transicions alegres però sobtades. Un món ple de la més bella natura, dibuixada de forma magistral per cadascun dels instruments. Acabarem amb el “Quartet amb piano num. 2” de Johannes Brahms. Estrenada el 1862 amb el propi Brahms al piano i membres del quartet Joseph Hellmesberger, és una obra estructurada en quatre moviments, tres dels quals en forma sonata, apropant-se així a l’estil de la primera Escola Vienesa. L’amor i la voluntat formativa de Brahms en la música de Schubert es reflecteix en la bellesa melòdica i en el desenvolupament magistral de la riquesa melòdica i harmònica en tots els diàlegs instrumentals.
El Pòdium Matadepera 2023 es construeix a partir de repertori musical que expressa l’amor a: les terres llunyanes; les arrels que simbolitzen un segell identitari propi en la forma d’entendre, crear i expressar del compositor; a una persona propera, amor concret i direccional cap a un ésser estimat; i a l’amor tendre, afecte incondicional que es mostra com una mirada noble cap enfora.
Dilluns, 10 de juliol: «L’amor a terres llunyanes»
El primer concert ens mostra com la inspiració creativa dels compositors escollits es veu influenciada per allò que passa més enllà de l’horitzó. El “Trio sobre melodies populars irlandeses” de Frank Martin, compositor suís, posa en relleu la riquesa de les idees musicals presents en les melodies populars d’Irlanda, conservant la seva estructura i harmonia per tal d’evocar la seva atmosfera d’origen. El “Quintet de corda op.97” d’Antonin Dvorák en quatre moviments, conegut com “L’Americà”, captura a la perfecció la mirada bohèmia pròpia del compositor cap a l’Amèrica descoberta en la seva estada a Spillville (Iowa). Aquestes influències americanes es poden reconèixer en l’inici percudit del segon moviment, música tribal que el compositor escoltà en la seva estada americana, i en el tema del tercer moviment, que es relaciona amb el conegut interès de Dvorák per crear un nou himne per als Estats Units d’Amèrica. La segona part del concert està formada pel “Souvenir de Florència” de Piotr Ilich Tchaikovsky, obra elegant i estilitzada on es barregen els elements russos propis amb elements italians provinents de les llargues temporades que passà el compositor a Villa Oppenheim, Florència. L’obra, original per a sextet de cordes i estructurada en quatre moviments, desprèn vitalitat, romanticisme, virtuosisme i un moviment final amb una esplèndida fuga a sis veus.
Dimarts, 11 de juliol: «L’amor a les arrels pròpies»
Les obres d’aquest segon concert dirigeixen la seva mirada cap als orígens dels compositors, buscant en les seves arrels el seu propi segell. El trio “Contrasts” de Béla Bartók, fou una obra d’encàrrec del clarinetista Benny Goodman i el violinista Joseph Szigeti que arribà en un moment en que el compositor havia assolit una definició clara del seu estil compositiu: una música plena de colors, vitalitat i amb elements folklòrics clars provinents de la seva Hongria natal. El títol de l’obra prové de la combinació dels timbres dispars del violí, el clarinet i el piano, explotant les seves possibilitats tant tècniques com d’expressió. L’obra s’estructura en tres moviments, en els quals es mostren aquests contrastos mitjançant canvis de temperament i timbre entre els diversos instruments, fins i tot en el cas del violí, es realitza una descordatura a l’inici del darrer moviment. El duet “Dhipli Zyia” de Iannis Xenakis és una obra curta en un únic moviment on s’aprecia un llenguatge semblant al de Béla Bartók, ple d’elements que marcaran la seva identitat musical: passatges enèrgics amb un clar motor rítmic i la mirada a la tradició amb la utilització de melodies tradicionals basades en música modal. Per últim, el “Quintet per a clarinet i quartet de corda op.31” de Paul Ben-Haim, nascut a Alemanya sota el nom de Paul Frankenburger, es caracteritza per una barreja d’estils musicals tradicionals jueus i occidentals que el compositor aconsegueix fusionar magistralment, mostrant un caràcter distintiu i personal. En el transcurs dels tres moviments que conformen l’obra, s’identifica una gran habilitat en l’ús de textures instrumentals i en la distribució melòdica entre els instruments. Aquest quintet és una de les obres mestres del compositor i el públic i la crítica l’han reconegut com a tal.
Dijous, 13 de juliol: «L’estima a una persona propera»
En aquest tercer concert descobrirem una sèrie d’obres musicals que giren al voltant de l’estima que els compositors sentien en un moment específic cap a una persona propera. Aquesta estima es pot concebre com admiració, amor platònic i amor romàntic. El “Trio amb piano op.1” d’Erich Korngold data de 1910, quan el compositor tenia només 13 anys. Aquesta obra desprèn una maduresa poc habitual en una persona tan jove, i de fet, només la dedicatòria explícita “al meu estimat pare” pot revelar l’edat real de l’autor. Estructurat en quatre moviments, viatjarem entre l’èxtasi i la quietud contrastants inicials, passant per un “Scherzo” bromista, seguint amb un moviment lent on brillen els instruments de corda, per acabar amb un final ballable en forma de vals ràpid. L’ ”Hommage à Hilding Rosenberg” de György Ligeti, tal com s’explicita en el títol, és un duet instrumental dedicat al compositor suec Hilding Rosenberg, el qual va conèixer a la Universitat d’Estocolm mentre hi va estar treballant. Aquesta peça fou un regal pel 90 aniversari del compositor i en ella es pretén mostrar com amb una escriptura senzilla i plenament tonal es pot obtenir una obra convincent i alineada amb l’estil personal del compositor. Per últim, acabarem amb el “Trio amb piano op.50” de Piotr Ilich Tchaikovsky, obra escrita a Roma entre 1881 i 1882 i dedicada a “la memòria d’un gran artista”: el virtuós pianista, amic, professor i fundador del Conservatori de Moscú, Nicolàs Rubinstein. Aquesta obra cambrística és un dels trios més llargs del repertori existent i està dividit en dos grans moviments: el primer ens mostra una narrativa emotiva amb tres fantàstics temes i el segon, resulta una sèrie monumental d’onze variacions sobre un tema folklòric.
Divendres, 14 de juliol: «L’a m(aj)or tendre»
L’últim concert del Pòdium reuneix tres obres musicals que comparteixen tonalitat (La Major) i evoquen l’amor més tendre, innocent i genuí. El “Rondó op.107” per a piano a quatre mans de Franz Schubert, conegut com el “Gran Rondó”, és una de les tres obres excepcionals per a piano a quatre mans compostes per Schubert en el final de la seva vida. Aquí, el compositor no reflecteix el patiment que li causa de la seva malaltia, sinó que l’oient pot percebre la bellesa melòdica i originalitat en les petites variacions amb les que impregna les repeticions del tema A, afegint records del que s’ha sentit en els diversos episodis. Una petita joia escrita amb amor a la vida viscuda i els amics que l’envoltaven en les famoses “Schubertíades”. Seguirem amb el conegut “Quintet per a clarinet i cordes” de Wolfgang Amadeus Mozart, escrit per al clarinetista Anton Stadler i considerat una obra mestra de la música de cambra. El quintet es conforma de quatre moviments on Mozart ens convida a viatjar entre un lirisme expressiu present en totes les melodies, paisatges de calma i serenitat, tot passant per transicions alegres però sobtades. Un món ple de la més bella natura, dibuixada de forma magistral per cadascun dels instruments. Acabarem amb el “Quartet amb piano num. 2” de Johannes Brahms. Estrenada el 1862 amb el propi Brahms al piano i membres del quartet Joseph Hellmesberger, és una obra estructurada en quatre moviments, tres dels quals en forma sonata, apropant-se així a l’estil de la primera Escola Vienesa. L’amor i la voluntat formativa de Brahms en la música de Schubert es reflecteix en la bellesa melòdica i en el desenvolupament magistral de la riquesa melòdica i harmònica en tots els diàlegs instrumentals.