"Pòdium 2022 - Nau espacial"
Divendres, 08/07/2022, 19.30h: Conferència a càrrec de Joan Vives sobre les obres del Pòdium Matadepera 2022
Diumenge, 10/07/2022, 20h: El Pòdium al carrer
Concert inaugural a l'aire lliure, obres a determinar
Dilluns, 11/07/2022, 18h i 21h: "Estació base"
Seguei Prokófiev (1891 - 1953), Obertura sobre temes hebreus per a piano, clarinet, dos violins, viola i violoncel, Op. 34
Richard Wagner (1813 - 1883), «Im Treibhaus» - «A l’hivernacle» de les Cançons Wesendonck, arranjament per a corn anglès i piano
Rebecca Clarke (1886 - 1979), Preludi, Allegro i Pastoral per a clarinet i viola
Pausa
Ludwig van Beethoven (1770 - 1827), Septet per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, Op. 20
Dimarts, 12/07/2022, 18h i 21h: "Enginy - propulsió - enlairament"
Dmitri Xostakóvitx (1906 - 1975), Trio n. 1 per a piano, violí i violoncel en do menor, Op. 8
Francis Poulenc (1899 - 1963), Trio per a oboè, fagot i piano
Bohuslav Martinu (1890 - 1959), Duo n. 1 per a violí i violoncel
Guillaume Connesson (*1970), Sextet per a piano, oboè, clarinet, violí, viola i contrabaix (1998)
Dimecres, 13/07/2022, 18.30h: Pòdium NextGen, concert a càrrec del Bòreas Ensemble
Paul Taffanel (1844 - 1908), Quintet de vent en Sol menor
György Ligeti (1923 - 2006), Sis bagatel·les per a quintet de vent
Samuel Barber (1910 - 1981), Summer Music Op.31
Dijous, 14/07/2022, 18h i 21h: "En òrbita"
Leos Janacek (1854 - 1928), Concertino per a piano, dos violins, viola, clarinet, trompa i fagot
Olivier Messiaen (1908 - 1992), «Appel interstellaire» per a trompa sola («Des canyons aux etoiles»)
Thomas Adès (*1971), Quintet per a piano, dos violins, viola i violoncel (2000)
Franz Schubert (1797 - 1828), Fantasia per a violí i piano en do major, D. 934
Divendres, 15/07/2022, 18h i 21h: "Propòsits de l'infinit"
Krzysztof Penderecki (1933 - 2020), Sextet per a clarinet, trompa, violí, viola, violoncel i piano (2000)
Pausa
Johannes Brahms (1833 - 1897), Quintet per a piano, dos violins, viola i violoncel en fa menor, Op. 34
Notes del programa
El programa del Pòdium Matadepera 2022 s’idea al voltant de la imatge d’una nau espacial i de les seves etapes camí a noves fronteres. Els concerts representen aquestes etapes diferents i les obres de cada concert n’expressen vessants que es complementen entre elles per dibuixar imatges i atmosferes d’aquest món i de més enllà.
Dilluns, 11 de juliol: «Estació Base»
El primer concert ens arrela a l’estació base, al nostre planeta, la nostra llar. L’«Obertura sobre melodies hebrees» de Serguei Prokófiev ens parla del cor d’una cultura per a la qual la música és l’expressió més íntima de les seves arrels. «A l’hivernacle» del cicle «Wesendonck-Lieder» de Richard Wagner contrasta pel seu llenguatge fosc que expressa la metàfora d’unes plantes privades del seu entorn natural, i el seu títol recorda a les nostres generacions l’efecte hivernacle al qual estem sotmesos. La combinació inhabitual de clarinet i viola en el «Preludi, allegro i pastoral» de Rebecca Clarke crea sonoritats «terrenals» d’una bellesa directa i senzilla. La segona part del concert està formada pel Septet Op. 20 de Ludwig van Beethoven, obra que casa dues tradicions musicals de finals del segle XVIII a Viena, la de divertiment, serenata i nocturn - música d’entreteniment moltes vegades interpretada a l’aire lliure per instruments de vent - i la de la música de cambra de saló amb la seva màxima expressió en els quartets de corda. L’obra és una plena manifestació de l’estil clàssic del Beethoven primerenc ja madur, el de la primera simfonia i del primer concert per a piano, música que expressa benestar, frescor i proximitat amb l’entorn natural.
Dimarts, 12 de juliol: «Enginy – propulsió – enlairament»
Les obres del segon concert representen un recorregut del segle XX vist des d’una perspectiva positivista i de progrés que va de la mà dels avenços tecnològics que van culminar en l’exploració espacial. El Trio Op. 8 de Dmitri Xostakóvitx, escrit l'any 1923, quan el compositor només tenia 16 anys, juga amb ritmes i colors contrastants al servei d’un llenguatge enginyós i ple d’energia, lluny del Xostakóvitx sardònic dels últims anys de la seva vida. El Trio d’estil neoclàssic de Francis Poulenc fa brillar els colors dels instruments de canya doble oboè i fagot al costat d’un piano virtuós, amb molt bon humor i energia desbordant. Moments de reflexió i «d’exploració de l’espai sonor» que ens ofereixen violí i violoncel en el Duo núm. 1 de Bohuslav Martinu contrasten amb màxima velocitat i virtuosisme. El concert acaba amb el Sextet de Guillaume Connesson, obra dels nostres temps que sorprèn per la seva instrumentació. El compositor s’inspira d’una banda en la música popular rítmica de les darreres dècades i d’altra banda en la música minimalista de la segona meitat del segle XX.
Dijous, 14 de juliol: «En òrbita»
El tercer concert «En òrbita» ja ens arriba de lluny, amb músiques que transmeten la immensitat de l’univers que ens envolta. Ens pot costar ubicar-nos després d’haver deixat enrere el nostre planeta, podem notar sensacions estranyes i alhora ens trobem meravellats davant de tanta bellesa. El Concertino de Janacek és música de cambra amb caràcter concertant que es caracteritza pel domini del piano al que s’adjunten cada cop més instruments amb interjeccions cada cop més enèrgiques, marcades per motius seqüenciats. «Appel interstellaire» del compositor francès Olivier Messiaen per a trompa sola, moviment de l’obra monumental «Des canons aux étoiles...» representa de la manera més explícita la comunicació interestel·lar, amb els aspectes naturalistes i religiosos típics de l’obra del compositor. Thomas Adès, compositor i pianista britànic nascut l’any 1971, ha fet algunes de les contribucions més importants per a la música de cambra dels últims temps. El seu Quintet amb piano crea un univers sonor alhora sorprenent i seductor que a estones desconcerta i a altres atreu i consola. Una visió romàntica de l’infinit vast ens l’ofereix la Fantasia per a violí i piano en do major de Franz Schubert. L’alt virtuosisme dels dos instruments es posa al servei d’unes línies musicals grans, típicament schubertianes, que amb la seva bellesa indescriptible ens transporten a un altre món.
Divendres, 15 de juliol: «Propòsits de l’infinit»
L’últim concert del Pòdium segueix amb la idea de la nau espacial que ara deixa l’òrbita i emprèn un camí cap a noves fronteres que anomenem «Propòsits de l’infinit». Aquesta idea implica l’avançament amb l’ objectiu clar i la consciència de la importància de la missió. La sensació de propòsit i d’alta consciència està representada en aquest concert per dues obres de gran envergadura. El Sextet de Krzysztof Penderecki, compositor polonès nascut l’any 1933 que ens va deixar al principi de la pandèmia 2020, és una de les seves obres de música de cambra més importants. Cada instrument compleix la seva funció en la manifestació de la intensitat de sensacions i emocions que penetra l’obra. Està caracteritzada per una certa insistència, musicalment expressada per uns ostinatos de notes repetides, que trobem de manera semblant en el famós Scherzo de la segona obra del concert, el Quintet amb piano Op. 34 de Johannes Brahms. Aquest quintet és una de les grans obres de la música de cambra del segle XIX que enamora pel seu esperit aventurer i determinat. Simfònic en gest i envergadura, exemplifica l’ideal romàntic i proporciona al compositor la màxima admiració de la gran Clara Schumann.
Dilluns, 11 de juliol: «Estació Base»
El primer concert ens arrela a l’estació base, al nostre planeta, la nostra llar. L’«Obertura sobre melodies hebrees» de Serguei Prokófiev ens parla del cor d’una cultura per a la qual la música és l’expressió més íntima de les seves arrels. «A l’hivernacle» del cicle «Wesendonck-Lieder» de Richard Wagner contrasta pel seu llenguatge fosc que expressa la metàfora d’unes plantes privades del seu entorn natural, i el seu títol recorda a les nostres generacions l’efecte hivernacle al qual estem sotmesos. La combinació inhabitual de clarinet i viola en el «Preludi, allegro i pastoral» de Rebecca Clarke crea sonoritats «terrenals» d’una bellesa directa i senzilla. La segona part del concert està formada pel Septet Op. 20 de Ludwig van Beethoven, obra que casa dues tradicions musicals de finals del segle XVIII a Viena, la de divertiment, serenata i nocturn - música d’entreteniment moltes vegades interpretada a l’aire lliure per instruments de vent - i la de la música de cambra de saló amb la seva màxima expressió en els quartets de corda. L’obra és una plena manifestació de l’estil clàssic del Beethoven primerenc ja madur, el de la primera simfonia i del primer concert per a piano, música que expressa benestar, frescor i proximitat amb l’entorn natural.
Dimarts, 12 de juliol: «Enginy – propulsió – enlairament»
Les obres del segon concert representen un recorregut del segle XX vist des d’una perspectiva positivista i de progrés que va de la mà dels avenços tecnològics que van culminar en l’exploració espacial. El Trio Op. 8 de Dmitri Xostakóvitx, escrit l'any 1923, quan el compositor només tenia 16 anys, juga amb ritmes i colors contrastants al servei d’un llenguatge enginyós i ple d’energia, lluny del Xostakóvitx sardònic dels últims anys de la seva vida. El Trio d’estil neoclàssic de Francis Poulenc fa brillar els colors dels instruments de canya doble oboè i fagot al costat d’un piano virtuós, amb molt bon humor i energia desbordant. Moments de reflexió i «d’exploració de l’espai sonor» que ens ofereixen violí i violoncel en el Duo núm. 1 de Bohuslav Martinu contrasten amb màxima velocitat i virtuosisme. El concert acaba amb el Sextet de Guillaume Connesson, obra dels nostres temps que sorprèn per la seva instrumentació. El compositor s’inspira d’una banda en la música popular rítmica de les darreres dècades i d’altra banda en la música minimalista de la segona meitat del segle XX.
Dijous, 14 de juliol: «En òrbita»
El tercer concert «En òrbita» ja ens arriba de lluny, amb músiques que transmeten la immensitat de l’univers que ens envolta. Ens pot costar ubicar-nos després d’haver deixat enrere el nostre planeta, podem notar sensacions estranyes i alhora ens trobem meravellats davant de tanta bellesa. El Concertino de Janacek és música de cambra amb caràcter concertant que es caracteritza pel domini del piano al que s’adjunten cada cop més instruments amb interjeccions cada cop més enèrgiques, marcades per motius seqüenciats. «Appel interstellaire» del compositor francès Olivier Messiaen per a trompa sola, moviment de l’obra monumental «Des canons aux étoiles...» representa de la manera més explícita la comunicació interestel·lar, amb els aspectes naturalistes i religiosos típics de l’obra del compositor. Thomas Adès, compositor i pianista britànic nascut l’any 1971, ha fet algunes de les contribucions més importants per a la música de cambra dels últims temps. El seu Quintet amb piano crea un univers sonor alhora sorprenent i seductor que a estones desconcerta i a altres atreu i consola. Una visió romàntica de l’infinit vast ens l’ofereix la Fantasia per a violí i piano en do major de Franz Schubert. L’alt virtuosisme dels dos instruments es posa al servei d’unes línies musicals grans, típicament schubertianes, que amb la seva bellesa indescriptible ens transporten a un altre món.
Divendres, 15 de juliol: «Propòsits de l’infinit»
L’últim concert del Pòdium segueix amb la idea de la nau espacial que ara deixa l’òrbita i emprèn un camí cap a noves fronteres que anomenem «Propòsits de l’infinit». Aquesta idea implica l’avançament amb l’ objectiu clar i la consciència de la importància de la missió. La sensació de propòsit i d’alta consciència està representada en aquest concert per dues obres de gran envergadura. El Sextet de Krzysztof Penderecki, compositor polonès nascut l’any 1933 que ens va deixar al principi de la pandèmia 2020, és una de les seves obres de música de cambra més importants. Cada instrument compleix la seva funció en la manifestació de la intensitat de sensacions i emocions que penetra l’obra. Està caracteritzada per una certa insistència, musicalment expressada per uns ostinatos de notes repetides, que trobem de manera semblant en el famós Scherzo de la segona obra del concert, el Quintet amb piano Op. 34 de Johannes Brahms. Aquest quintet és una de les grans obres de la música de cambra del segle XIX que enamora pel seu esperit aventurer i determinat. Simfònic en gest i envergadura, exemplifica l’ideal romàntic i proporciona al compositor la màxima admiració de la gran Clara Schumann.