Programa Pòdium Matadepera 2019

Diumenge, 07/07/2019, 20h: "El Pòdium al carrer"
Inauguració a la Plaça Cal Baldiró
Obres a determinar

Dilluns, 08/07/2019, 18.30h: Joan Vives presenta: "Les obres del Pòdium 2019"Conferència sobre la programació d'enguany a càrrec de Joan Vives, presentador de Catalunya Música

La programació del Pòdium 2019 segueix, com cada any, un guió emocional, una evolució que lliga els quatre concerts principals de manera que l'experiència íntegra del cicle esdevé un viatge de sentits i sentiments per a músics i oients. Aquest viatge és representat en aquesta edició per les diferents etapes d'un camí.


Dilluns, 08/07/2019, 20h: "Trets de sortida"
Franz Schubert (1797 - 1828), Adagio i Rondo concertant en mi b major per a violí, viola, violoncel i piano, D. 487
Hans Gál (1890 - 1987), Serenata per a clarinet, violí i violoncel, Op. 93
- Pausa -
Ernő Dohnányi (1877 - 1960), Sextet per a piano, clarinet, trompa, violí, viola i violoncel, Op. 37

El primer concert «Trets de sortida» expressa sensacions de vitalitat que podem sentir en iniciar un camí. S'obre amb l'Adagio i Rondó concertant per a quartet amb piano de Franz Schubert. La virtuositat del piano en conversa amb el trio de cordes és d'una força vital contagiosa. El jove Schubert de 19 anys encara ha d'afrontar la composició de les seves obres més cèlebres però aquesta obra ja evidencia el seu geni en la composició instrumental. La segona obra, la Serenata per a clarinet, violí i violoncel del compositor austro-britànic Hans Gal és una obra d'una instrumentació poc habitual que contraposa el clarinet a dos instruments de corda. Composta enmig del segle XX en estil romàntic tardà, la Serenata és d'un caire alegre i despreocupat, que fa ús d'algunes de les particularitats més característiques de cada instrument. Amb el Sextet per a clarinet, trompa, piano i cordes de Dohnanyi, obra final del primer concert, el compositor hongarès aconsegueix una sonoritat d'una plenitud orquestral sense deixar el propòsit cambrístic. L'obra juga amb colors instrumentals i convencions musicals d'una manera que en molts moments fa oblidar que només hi ha sis instruments a l'escenari.

Dimarts, 09/07/2019, 20h: "El camí compartit"
Bohuslav Martinu (1890 - 1959), Quartet per a trompa, clarinet, violoncel i caixa en do major, H. 139
Maurice Ravel (1875 - 1937), Sonata per a violí i violoncel
- Pausa -
Arnold Schoenberg (1874 - 1951), "Verklärte Nacht" - "Nit Transfigurada" per a sextet de cordes, Op. 4

«El camí compartit», segon concert de la sèrie, s'inicia amb el Quartet del compositor txec Bohuslav Martinu per a clarinet, trompa, violoncel i caixa, instrumentació que pot semblar aleatòria però que s'entén quan s'aprecia el paper de la caixa. Aquest instrument de percussió transmet la sensació d'anar caminant amb passos mesurats, per sobre dels quals els tres individus que «comparteixen camí», clarinet, trompa i violoncel, es complementen tot cantant, dialogant i acompanyant. La Sonata de Ravel és significativa per la manera en què els dos instruments, violí i violoncel, es passen la paraula fins al punt que semblen convergir en un sol instrument. És d'un llenguatge que musicalment mira cap al futur, amb els centres tonals cada cop menys palpables. La segona meitat del concert està dedicada a una de les obres cabdals de la música de cambra de principis del segle XX, la Nit transfigurada d'Arnold Schoenberg. L'obra té com a fons programàtic un poema de Richard Dehmel. Comença amb les paraules «Dos éssers, sols, caminen per una arbreda nua». La música descriu l'agonia d'una dona que culmina amb la seva confessió, agonia que després es transfigura en perdó, acceptació i escalf. El sextet s'obre i es clou amb un dibuix de paisatge nocturn i de les sensacions emocionals que genera.


Dimecres,10/07/2019, 20h: "Pòdium NextGen"
Franz Joseph Haydn (1731 - 1809),  Quartet en fa menor Op. 20, núm. 5
Robert Schumann (1811 - 1856), Quartet en la major Op. 41, núm. 3

Quartet Atenea: Andrea Santiago, Gil Sisquella, Bernat Santacana i Àlex Olmedo

Per primera vegada el Pòdium dona pas a la nova generació d'intèrprets amb un concert del jove Quartet Atenea, formació prometedora d'estudiants catalans que actualment estan cursant els seus estudis superiors. Hauran tingut l'oportunitat de participar anteriorment en classes magistrals amb alguns dels músics convidats del Pòdium.


Dijous, 11/07/2019, 20h: "El camí solitari"
Alfred Schnittke (1934 - 1998), Quintet per a piano, dos violins, viola i violoncel
Heinrich Ignaz Franz Biber (1644 - 1704), Passacaglia XVI per a violí sol en sol menor
- Pausa -
Johannes Brahms (1833 - 1897), Trio per a violí, trompa i piano en mi b major, Op. 40

El tercer concert, «El camí solitari», presenta dues obres amb el mateix context biogràfic en la vida dels compositors. Els dos, Alfred Schnittke i Johannes Brahms acabaven d'afrontar la mort de la seva mare i van transformar el seu dol en la creació de les dues obres principals d'aquest concert. La visió del «camí solitari» d'Alfred Schnittke és dolorosa, desesperada i amb pocs moments de llum mentre que el trio de Brahms és conciliador i agraït i expressa la superació de la pèrdua. El Quintet de Schnittke acaba amb el tema d'una «Passacaglia», forma musical barroca que es caracteritza per una línia de baix obstinat que es va repetint mentre la melodia varia amb cada repetició. En acabar el quintet de Schnittke i abans de la pausa sentirem una altra Passacaglia de l'època barroca escrita pel violinista i compositor Heinrich Ignaz Franz Biber per a un violí sol, que es construeix per sobre d'una línia senzilla de quatre notes descendents. El camí solitari és representat pel violí que «passa» per la «calle», origen etimològic d'aquesta dansa.


Divendres, 12/07/2019, 20h: "Retrobaments"
Richard Strauss (1864 - 1949), Sextet de l'òpera "Capriccio" per a cordes
Anton Arenski (1861 - 1906), Quartet per a violí, viola i dos violoncels en la menor, Op. 35
- Pausa -
Ludwig van Beethoven (1770 - 1827), Trio per a piano, violí i violoncel en si b major, Op. 97, "Arxiduc"

El Pòdium 2019 acaba amb «Retrobaments», últim concert de la sèrie. Enlloc de l'habitual obertura, Richard Strauss obre la seva òpera Capriccio amb un sextet de corda. L'òpera dramatitza un debat entre un músic i un poeta dins d'unes corts comtals a finals del segle XVIII, que no es posen d'acord en què és més important per a l'èxit d'una òpera, la música o el llibret. És significatiu que Strauss posa aquesta joia de sextet a l'inici. És una òpera decididament nostàlgica, que s'estrena enmig de la segona guerra mundial. El quartet de corda d'Anton Arenski es caracteritza per ser l'únic quartet per a un violí, una viola i dos violoncels del s. XIX que encara troba recorregut en les programacions d'avui dia. El compositor commemora amb aquesta obra el seu ídol Txaikovski, fent ús d'un tema seu en el quartet. A part d'aquest, i en retrobament amb les seves influències, també incorpora un cant ortodox així com un tema popular rus que Beethoven anys abans ja havia fet servir com a tema de l'últim moviment del seu primer Quartet Razumovski (Thème russe). Ell és el compositor de l'última obra del concert, el trio amb piano Arxiduc Op. 97, obra representativa cabdal d'aquest gènere. Beethoven escriu aquest trio a finals del que entenem com el seu «estil mitjà», abans del seu trencament estilístic amb el classicisme tradicional que culmina amb els quartets tardans i la Grosse Fuge Op. 133. El trio, doncs, és l'expressió d'un últim retrobament estilístic del compositor amb les tradicions clàssiques i populars de l'època.