"Identitats perdudes, lluites i la pau guanyada"

Diumenge , 03/07/2016 , 20h
Acte de Benvinguda amb alumnes de l'Escola de Música de Matadepera i del Conservatori de Sabadell
a l'aire lliure a la plaça de Cal Baldiró, Matadepera

"Mozart i més"


Al Casal de Cultura, Matadepera:

Dilluns, 04/07/2016

18:30h Joan Vives presenta...: El programa del Pòdium 2016


20h : "Identitats..."

Antonin Dvorak, Sextet per a dos violins, dues violes i dos violoncels en la major, Op. 48

Pausa

Nino Rota, Trio per a flauta, violí i piano
Enric Granados, "Los Requiebros" de Goyescas No. 1 per a piano sol
Heitor Villa-Lobos, Choros No. 2 per a flauta i clarinet
Aaron Copland, Sextet per a clarinet, dos violins, viola, violoncel i piano

Joel Bardolet, Byol Kang, Willy Michel, violí
Isabel Villanueva, Noelia Gómez, viola
Eun-Sun Hong, Peter Schmidt, violoncel
Katia Michel, piano
Kathrin Christians, flauta
Ona Cardona, clarinet


Dimarts, 05/07/2016

20h : "...perdudes,"

Alexander Zemlinsky, Dos fragments per a clarinet, violí, viola i violoncel
Luciano Berio, "Lied" per a clarinet sol
Xavier Montsalvatge, Quadrívium per a trio de cordes

Pausa

Georges Enescu, Octet per a quatre violins, dues violes i dos violoncels en do major, Op. 7

Ona Cardona, clarinet
Josep Colomé, Joel Bardolet, Willy Michel, Byol Kang, violí
Noelia Gómez, Isabel Villanueva, viola
Pau Codina, Eun-Sun Hong, violoncel


Dimecres, 06/07/2016

20h : "lluites..."

Guillaume Connesson, "Le rire de Saraï" per a flauta i piano
György Ligeti, "Dialogo" de la sonata per a violoncel sol
Louise Farrenc, Trio per a flauta, violoncel i piano en mi menor, Op. 45

Pausa

Leo Ornstein, Quintet per a piano, dos violins, viola i violoncel

Josep Colomé, Willy Michel, violí
Noelia Gómez, viola
Pau Codina, Peter Schmidt, violoncel
Katia Michel, piano
Kathrin Christians, flauta


Dijous, 07/07/2016

20h : "...i la pau guanyada"

Igor Stravinsky, "Elegia" per a viola sol
Orlando di Lasso, "Da pacem Domine" arranjat per a quintet de cordes
Franz Schubert, Quintet per a dos violins, viola i dos violoncels en do major, D. 956

Byol Kang, Joel Bardolet, violí
Isabel Villanueva, viola
Peter Schmidt, Eun-Sun Hong, violoncel


➥ Els músics

Notes de programa

Com en les dues primeres edicions, el programa del Pòdium 2016 segueix un "guió emocional" que connecta els quatre concerts fent que els diferents continguts musicals ens provoquin una metamorfosi emocional per la interacció de les obres escollides.




En el primer concert, "Identitats...", presentem obres variades, totes amb una identitat forta que es manifesta de maneres diferents. Sovint ens preguntem per què serveix l'afirmació de la identitat, què fa que els éssers humans sentin la necessitat d’entrar una vegada i una altra en contacte amb les pròpies arrels. La música del primer concert hi dóna respostes diferents. Amb la "Dumka" i el "Furiant" del seu Sextet Dvorak invoca formes musicals de la seva pàtria per expressar-hi, entre altres coses, el seu amor pur i genuí. El Trio per a flauta, violí i piano de Nino Rota irradia una força afirmativa irresistible, els Requiebros de Granados orgull i sensibilitat i el Choros No. 2 d’Heitor Villa-Lobos una lleugeresa confiada. El Sextet de Copland, en canvi, té un llenguatge musical més objectiu, d'una frescor rítmica típica de molta de la música d'Amèrica del Nord i amb la tranquil·litat d'una identitat segura.




De la mateixa manera que a vegades la música pot basar-se en una forta identitat, d’altres expressa just el contrari, sigui per raons personals, històriques o formals. En el segon concert, el de les identitats "...perdudes", en trobem alguns exemples. Alexander von Zemlinsky mai no hagué de qüestionar la seva identitat com a compositor vienès fins que la situació política i els seus orígens jueus el forçaren, el 1938, a exiliar-se a Nova York. D'aquesta època d'exili, de problemes greus de salut i de desorientació personal són els dos fragments per a Quartet amb clarinet i cordes que no pogué acabar abans de la seva mort, el 1942. El Lied de Luciano Berio, d'un caràcter líric però indecís, ens porta als quatre moviments del Quadrívium per a trio de cordes de Montsalvatge, cada un d'ells representant una de les quatre arts lliberals de l'Edat Mitjana. El quadrivi situava la música com a ciència superior al costat de l'aritmètica, la geometria i l'astronomia, identitat que desgraciadament ha perdut al llarg dels segles. L'Octet per a cordes d'Enescu és una obra d'una gran envergadura i d'un llenguatge romàntic tardà que no coneix resolucions fàcils i que no para de cercar nous camins, fins al punt que totes les parts de l'octet formen una unitat formal més enllà de la separació clàssica en moviments.




Amb la identitat perduda, no ens queda més remei que lluitar per una cosa més enllà d'ella mateixa. "Lluites..." és el tema del tercer concert, i la música n'ofereix exemples molt diversos. Le rire de Saraï per a flauta i piano del compositor Guillaume Connesson té com a inspiració la història bíblica de Sarah, dona d'Abraham, que aprèn que mai no ha de perdre la fe, encara que sembli impossible. El jove György Ligeti escrigué el preciós "Dialogo" de la seva Sonata per a violoncel sol lluitant en va per l'amor d'una companya d'estudis violoncel·lista. Com a dona en el segle XIX la compositora francesa Louise Farrenc havia de lluitar en molts sentits, i el seu Trio per a piano, flauta i violoncel evidencia una força creativa important. Leo Ornstein, un pianista i compositor que visqué tot el segle XX (nascut el 1892 i mort el 2002), ens ha deixat algunes obres de cambra importants, que de mica en mica es van coneixent i d’entre les quals en destaca el Quintet. Ens sorprèn amb la força desenfrenada del primer moviment "Allegro barbaro", amb un esperit lluitador que impregna tota l'obra.




Si és difícil guanyar la batalla, encara ho és més guanyar la pau. No s'acaba amb la lluita, sinó que s'hi arriba a través de la introspecció. L'Elegia d'Stravinsky per a viola sola recorda les pèrdues pel camí, i el motet Da pacem Domine per a cinc veus d'Orlando di Lassus, una oració per a la pau, hi busca el suport diví. Una de les obres sagrades de la música de cambra és, sens dubte, el Quintet en do major per a cordes de Franz Schubert, escrit en l'últim any de la vida d'aquest savi jove a punt de morir. S'hi pot trobar la pau i l'equilibri absoluts de les "llargades celestials" de les que parlava Robert Schumann quan es referia a la música de Schubert i que semblen aturar el temps. Així tanca el Pòdium, amb una d'aquestes obres que ens deixen sense paraules...