Tres preguntes per a... Byol Kang

Viatges molt i has actuat en molts països diferents. Quin paper té el context cultural d'un concert?

En el fons no toco de manera diferent, tant sigui a Alemanya, França, Amèrica, Corea o Vietnam. Però és interessant veure com poden ser diferents els públics, la manera com reaccionen i com es componen. Quan vaig tocar al Carnegie Hall, hi havia un públic jove i un ambient molt relaxat, cosa que no m' esperava d'aquella sala a la qual tinc tant respecte. També vaig trobar molt interessant el fet que el públic d'un festival francès s'estimés molt més escoltar compositors alemanys que els seus compatriotes com Debussy, Fauré o Ravel. Durant els meus viatges, per a mi personalment sempre és important explorar l'idioma, les particularitats culturals i les especialitats culinàries. Fent música doncs hi ha moltes influències i com més s'ha olorat, provat i sentit, més es pot deixar inspirar i transmetre.

Tocaràs entre altres coses dos moviments de la sonata en do major per a violí sol de Johann Sebastian Bach. Quina importància tenen les sonates i partites de Bach per tu?

Als 11 anys vaig estudiar per primera vegada una sonata per a violí sol de Bach, la primera en sol menor. Aleshores la música no em semblava molt enganxosa, perquè fins aquest punt havia tocat obres més aviat melodioses amb piano o orquestra i no estava acostumada a escoltar polifònicament i tocar totes les veus en el violí. La capacitat de sentir moltes veus - que és essencial en la música i especialment en la música de cambra - la vaig aprendre lentament i laboriosament amb les dues primeres sonates per a violí sol de Bach. És realment sorprenent, com Bach sabia utilitzar totes les possibilitats de l'instrument amb les obres per a violí sol, i quines construccions fantàstiques d'arquitectura musical va crear així! Però són obres no només tècnicament impressionants, sinó també profundament emocionals. Les dues primeres sonates són en tonalitat menor, i això té un fons autobiogràfic. Bach tornava d'una gira de concerts de dos mesos i es va assabentar de la mort inesperada de la seva dona. La cimera del seu dolor es troba per exemple a la Chaconne de la segona partita. I poc després escriu la sonata en do major - la primera en major, una mena de punt d'inflexió, com si trobés ara consolació. El primer moviment, Adagio, té un ambient quasi meditatiu degut a un pols constant de negres amb punt. Al principi sona una sola veu, al compàs següent se n'hi afegeix una segona, aleshores una tercera, una quarta... amb molt de compte s'apropa a la tonalitat de do major. La fuga amb els seus 354 compassos (la fuga de la sonata en sol menor només en té 94) és la més extensa i al meu parer la més bonica, presenta el tema més melodiós i més llarg de les tres fugues. És un gran repte i tinc molta il·lusió de tocar-la aquí per primera vegada!

Què fas en el teu temps lliure?

M'agrada molt cuinar o quedar amb amics per provar cafès i restaurants - m'encanta el bon menjar! A més m'agrada anar al cinema (no sense crispetes!) i canto apassionadament en els karaokes... :)

---

Byol Kang, violí

Album Byol Kang & Boris Kusnezow
Works for Violin and Piano by Beethoven, Brahms, Poulenc, Messiaen

---