Gràcies a Mònica Pagès pel seu comentari a Catalunya Música sobre la primera edició del Pòdium Internacional Matadepera!
http://www.catradio.cat/audio/828984/Monica-Pages-comenta-la-primera-edicio-del-Podium-Internacional-de-Matadepera

Com a pianista passes moltes hores sola, estudiant a casa i actuant a l'escenari. Com es distingeix la feina intensiva d'un festival amb formacions de cambra amb el dia a dia d'una pianista?

M’agrada molt participant en festivals de música de cambra ja que poder compartir idees musicals i treballar conjuntament amb altres músics és molt enriquidor, especialment per a un pianista, ja que es passa moltes hores sol amb el seu instrument. Per una altre banda el treball intensiu durant el Festival és un repte molt atractiu per a mi ja que en molt poc temps es monten varies obres del repertori cambrístic i durant aquells dies cadascú intenta aportar lo millor de si mateix.

Què és el que fa Matadepera una població propícia per a un projecte com el Pòdium Internacional?

Doncs hi han moltes raons i en destacaria un parell: crec que és molt important que Matadepera compti amb una gran tradició musical, ja fa més de trenta anys que cada estiu té lloc el Festival Internacional de Música de Matadepera. Em sembla que el públic matadeperenc està acostumat a concerts d’alt nivell i a la vegada està obert a noves propostes musicals.

També és de gran ajuda que des de l’Ajuntament es promogui la cultura, i en aquest cas, la música. I per últim destacaria el fet que Matadepera compti amb una sala molt adecuada per a concerts de música clàssica com és la Sala d’Actes del Casal de Cultura.

El Pòdium Internacional Matadepera és un dels teus darrers projectes, quins altres projectes prepares?

Estic preparant les tres últimes sonates de Franz Schubert per tocarles en diversos Festivals al agost, a Calella de Palafrugel, Moià i a la Schubertíada de Vilabertran. Aquestes tres obres composades l’últim any de la vida de Schubert son d’una gran trascendència musical i em fa molta il·lusió tocar-les totes tres en el mateix concert ja que comparteixen molts elements estructurals i melòdics i d’alguna manera es complementen entre elles.

Katia Michel, piano

L'horari dels assaigs oberts podria ser sotmès a canvis segons les necessitats dels músics. Preguem al públic dels assaigs oberts que guardi el silenci.

Dilluns, dia 30 de juny:
10h-11h Gideon Klein, Trio per a cordes
11h-12h Krzysztof Penderecki, Quartet per a clarinet i cordes
12.30h-13.30h Eugène Ysaÿe, Trio "Le Londres" per a dos violins i vola

17h-20.30h Robert Schumann/Felix Mendelssohn/Aribert Reimann, Cançons per a soprano i quartet de cordes

Dimecres, dia 2 de juliol:
10h-13.30h Robert Schumann/Felix Mendelssohn/Aribert Reimann, Cançons per a soprano i quartet de cordes

16.30h-17h Franz Schubert, Notturno per a trio amb piano
17h-18.30h Johannes Brahms, Quartet per a piano i cordes
19h-20.30h Krzysztof Penderecki, Quartet per a clarinet i cordes

Dijous, dia 3 de juliol:
10h-11.30h Johannes Brahms, Quartet per a piano i cordes
12h-13.30h Eugène Ysaÿe, Trio "Le Londres" per a dos violins i vola

22h concert "Coratge i vulnerabilitat"

Divendres, dia 4 de juliol:
10h-11.30h Gideon Klein, Trio per a cordes
12h-13.30h Krzysztof Penderecki, Quartet per a clarinet i cordes

22h concert "Notturno"

Dissabte, dia 5 de juliol:
11h-13.30h Antonin Dvorak, Quintet amb piano i cordes

Diumenge, dia 6 de juliol:
10h-11.30h Johannes Brahms, Sonata per a clarinet i piano
12h-13.30h Antonin Dvorak, Quintet amb piano i cordes

22h concert "Reflexió, agraïment i alegria"

Eres un músico polifacético. ¿Cuáles son algunas de estas facetas y cómo se enriquecen mútuamente?

La pintura, la danza y la música me acompañan desde siempre. Ha habido momentos en los que el baile iba en primera posición, otros en los que casi me apetecía dedicarme a la pintura pero finalmente ha sido la música la que me ha abierto al mundo profesional. No obstante, dejando de lado algunas experiencias sinestésicas bastante alucinantes, mi manera de ver la música se ve muy influenciada por estas tres disciplinas. Dedico gran parte de mi tiempo a elaborar programas para mi ensemble de música contemporánea (Zafraan Ensemble), programas que suelen incluir un punto visual como centro conceptual. Participo constantemente en producciones de teatro musical contemporáneo con directores como Matthias Rebstock, Sabrina Hölzer o Ulrich Rasche, con lo que el hecho de haber bailado me ayuda bastante. También a la hora de dirigir es algo en lo que me apoyo.

Has tocado en algunos otros festivales "Pódium" en otros paises de Europa como el de Esslingen, Alemania del cual se ha inspirado el Pòdium Internacional Matadepera. ¿Qué es lo que los distingue de otros festivales más tradicionales?

He estado dos veces en Esslingen y una vez en Haugesund (Noruega). Los festivales Podium mantienen lazos muy estrechos entre ellos pero dejándose mutuamente el espacio vital necesario para desarrollarse individualmente en la dirección que crean conveniente. Me gusta sobre todo el valor que muestran en la programación. A menudo son piezas de mucho peso histórico-musical, algunas de ellas fuera de los ciclos de conciertos más convencionales. Son, por otra parte, varios días de ensayos y conciertos en los que los músicos realizan verdaderas proezas en lo que a la optimización del tiempo y a la energía invertida se refiere. Hay un contacto con el público muy cercano.

¿Qué es para ti la música en la más amplia acepción del término?

Mi contacto con la música en tanto que instrumentista con formación clásica, en general alejada de la improvisación, tiene lugar a través de la música que otros componen. Hay piezas que para mí representan puertas que atravesar; tras cruzar ciertos umbrales nos encontramos en otros lugares, nuestra percepción del mundo o de parte de él ha cambiado. A veces una obra es como una cara tras un paño húmedo: creemos saber dónde se encuentran los ojos, la boca, las cejas... En general toma tiempo hasta que somos capaces de retirar esta tela y podemos (dejar) ver el rostro con todo detalle. O son como proyectos arquitectónicos donde perderse. Aunque la búsqueda de nueva música, nuevos sonidos y nuevas formas de estructurar y articular el pensamiento musical está en el centro de mi vida profesional, disfruto siempre mucho trabajar con personas diferentes las mismas piezas, viejas compañeras: entre otras cosas esto me sirve para conocerme poco a poco a mí mismo.

Miguel Pérez Iñesta, clarinete

Viatges molt i has actuat en molts països diferents. Quin paper té el context cultural d'un concert?

En el fons no toco de manera diferent, tant sigui a Alemanya, França, Amèrica, Corea o Vietnam. Però és interessant veure com poden ser diferents els públics, la manera com reaccionen i com es componen. Quan vaig tocar al Carnegie Hall, hi havia un públic jove i un ambient molt relaxat, cosa que no m' esperava d'aquella sala a la qual tinc tant respecte. També vaig trobar molt interessant el fet que el públic d'un festival francès s'estimés molt més escoltar compositors alemanys que els seus compatriotes com Debussy, Fauré o Ravel. Durant els meus viatges, per a mi personalment sempre és important explorar l'idioma, les particularitats culturals i les especialitats culinàries. Fent música doncs hi ha moltes influències i com més s'ha olorat, provat i sentit, més es pot deixar inspirar i transmetre.

Tocaràs entre altres coses dos moviments de la sonata en do major per a violí sol de Johann Sebastian Bach. Quina importància tenen les sonates i partites de Bach per tu?

Als 11 anys vaig estudiar per primera vegada una sonata per a violí sol de Bach, la primera en sol menor. Aleshores la música no em semblava molt enganxosa, perquè fins aquest punt havia tocat obres més aviat melodioses amb piano o orquestra i no estava acostumada a escoltar polifònicament i tocar totes les veus en el violí. La capacitat de sentir moltes veus - que és essencial en la música i especialment en la música de cambra - la vaig aprendre lentament i laboriosament amb les dues primeres sonates per a violí sol de Bach. És realment sorprenent, com Bach sabia utilitzar totes les possibilitats de l'instrument amb les obres per a violí sol, i quines construccions fantàstiques d'arquitectura musical va crear així! Però són obres no només tècnicament impressionants, sinó també profundament emocionals. Les dues primeres sonates són en tonalitat menor, i això té un fons autobiogràfic. Bach tornava d'una gira de concerts de dos mesos i es va assabentar de la mort inesperada de la seva dona. La cimera del seu dolor es troba per exemple a la Chaconne de la segona partita. I poc després escriu la sonata en do major - la primera en major, una mena de punt d'inflexió, com si trobés ara consolació. El primer moviment, Adagio, té un ambient quasi meditatiu degut a un pols constant de negres amb punt. Al principi sona una sola veu, al compàs següent se n'hi afegeix una segona, aleshores una tercera, una quarta... amb molt de compte s'apropa a la tonalitat de do major. La fuga amb els seus 354 compassos (la fuga de la sonata en sol menor només en té 94) és la més extensa i al meu parer la més bonica, presenta el tema més melodiós i més llarg de les tres fugues. És un gran repte i tinc molta il·lusió de tocar-la aquí per primera vegada!

Què fas en el teu temps lliure?

M'agrada molt cuinar o quedar amb amics per provar cafès i restaurants - m'encanta el bon menjar! A més m'agrada anar al cinema (no sense crispetes!) i canto apassionadament en els karaokes... :)

Música de cambra amb quartet de corda i veu és una formació poc habitual. Què és el que més t'agrada d'aquesta combinació? Per què creus que no hi ha un repertori original més ampli?

Crec que els recursos expressius poden ser interessants i engrescadors. Aquest tipus de formació obre un ventall de possibilitats diferents al que generalment es coneix: veu i piano, veu i arpa, veu i guitarra... o Lieder orquestrals.
L’època daurada del Lied és el Romanticisme i la majoria són originalment per a veu i piano. Tot i que en menor nombre, també hi ha Lieder escrits per altres formacions: Schubert, Spohr, Beethoven... Aquest tipus de repertori és més ampli i força variat si anem més enllà del Romanticisme germànic: Ravel, Falla, Chausson, Gerhard, Petr Eben...

Quines obres interpretaràs al Pòdium?

Interpretarem els „Sechs Gesänge op. 107“ de Schumann i “…oder soll es Tod bedeuten?” de Mendelssohn en dos concerts. Les dues obres són arranjaments d’Aribert Reimann per a soprano i quartet de corda respectant les melodies i harmonies originals. Els Lieder de Schumann, al primer concert, formen un cicle tradicional i tenen acompanyament de quartet de corda enlloc de piano. Els Mendelssohn, són el material base per fer una obra nova: els Lieder, a més a més d’estar arranjats per a quartet de corda i veu, estan units per interludis escrits per Reimann.

Havent actuat en els grans escenaris d'Europa, com et sents quan actues tan a prop de casa?

Els escenaris tenen una importància relativa si pensem que la música la fan les persones i no els llocs. El que sí que és important és que el marc afavoreixi la comunicació entre els intèrprets i l’oient, tant si és lluny com a prop de casa.

Elena Copons, soprano

El mon freelance de la música "clàssica" de Berlín és únic a tota Europa. Què és el que t'agrada més d'ell?

A Berlin aquest mon s'ha pogut desenvolupar especialment en l'àmbit de la música contemporànea i de la música antiga. És una llástima que el repertori de l'època clàssico-romàntica continuï sota el monopoli dels músics de les grans orquestres. Una de les ventatges d'aquest ambient freelance berlinès és la flexibilitat dels conjunts, la seva energia creativa i la seva proximitat al públic. Berlín s'ha fet molt atractiu per als músics autònoms en els últims 20 anys per la seva situació econòmica. Encara és possible viure-hi amb menys recursos econòmics que en altres ciutats europees. Així, els artistes poden tenir la perspectiva de viure gràcies al seu art. S'ha creat el seu propi públic jove, cosa que pot conduir a obrir moltes portes.

Amb el Zafraan Ensemble sempre esteu buscant música i formats de concert nous. Què es lo important d'això per a vosaltres? Què és el que distingeix un concert encertat?

Partim sempre del desig de posar en escena una peça concreta, al voltant de la qual es va formant un programa, es busca el lloc apropiat, arribant a vegades a una presentació relativament clàssica o a un format en el que la interacció amb el públic queda en primer pla. Sovint incloem altres arts com pintura, dansa i poesia.

Enlloc d'una tercera pregunta, m'agradaria més posar-li jo preguntes al públic!

Quan i com voleu escoltar música i quina música voleu escoltar?
Realment voleu escoltar sempre música per tot arreu: a les botigues, als pàrquings, fins i tot als lavabos? No perdem les ganes i la capacitat d'escoltar una cosa de veritat?
Voleu poder escollir la música que escolteu o preferiu sempre els mateixos clàssics coneguts o els hits de la música pop?
La música que us toca l'alma sempre deu ser forta, amb grans orquestres o amplificació electrònica, o també pot ser una música més íntima?
Crec que la música pot ser un goig dels sentits i a vegades de l'intel·lect també. La música ens pot ajudar a adonar-nos del que significa "viure" i no només "sobreviure".

Emmanuelle Bernard, viola

Com a organitzadora del festival Músics en Residència d'Alella has ajudat a donar nous impulsos a la vida musical d'aquest país. Com ha canviat el paisatge de festivals i concerts en els últims 10 anys i com t'agradaria que canviés en els 10 anys vinents?

Penso que en els últims anys Catalunya ha aconseguit que els festivals i la vida musical formin part de la cultura del poble i això és molt important. La música clàssica fa temps que ha deixat de ser elitista gràcies a una sèrie d'iniciatives que posen la música a l'abast de tothom. Els concerts d'estiu són una bona plataforma per fer arribar la música clàssica a tothom i crear un vincle amb el públic. En els pròxims anys és vital seguir alimentant a aquest públic i proposar coses diferents per no caure en una rutina.

El repertori a assolir pels músics del Pòdium és molt gran en només una setmana. Quines són les obres que tens més il·lusió de tocar?

El Pòdium és un repte per a intèrprets i audiència. Cadascuna de les obres proposades em fa molta il·lusió treballar-les així com la interessant conexió entre elles que ha proposat la direcció artística. En global, molt i molt atractiu!

Coneixes aquest format de concert?

És la primera vegada que participo en uns concerts tan originals. Em sembla especialment interessant fer partícep al públic del que estàn interpretant els músics. L'intèrpret INTERPRETA les paraules, sentiments i vivències que el compositor ha plasmat a la partitura. La idea de connectar les obres i que el global sigui una llarga història que passa per molts estats d'ànim la trobo francament encertada. Cadascuna de les obres és una petita història que formarà part d'una història de tres dies de concerts!

Helena Satué, violí