"Pòdium 2026 -Ressó "
Dilluns, 06/07/2026 : "Concert 1 — Camins que es creuen "
- A. Schnittke, Quartet de corda núm. 3 (1983)
- W. A. Mozart, Sonata per a piano a quatre mans en Re M, K. 381
- R. V. Williams, Phantasy Quintet
- G. Ligeti: Tres danses hongareses per a quartre mans
- Antal Doráti: Cinc peces per a oboè sol (1980)
- G. F. Händel: Sonata per a oboè i baix continu en Fa M, HWV 363a
- G. Ligeti: Capriccio, de la Sonata per a violoncel sol
Luz Elisabeth Sánchez, Iria?, Lara Fernández, Viola
Lago Domínguez, Gayane Khachatryan, Blai Bosser, Cello
Maria Canyigueral, Pedro Patrocínio, Piano
Clara Pérez, Oboé
Dimarts, 07/07/2026 : "Veus i terres "
- R. Clarke: Three Irish Country Songs
- J. Garreta: Romança per a violí i piano en la m
- J. Françaix: Quartet per a corn anglès i cordes
- J. Turina: La oración del torero, Op. 34
- F. Poulenc: Sonata per a oboè i piano, FP 185
- H. Wolf: Selecció de l’Italienisches i Spanisches Liederbuch
◦ Nein, junger Herr, so treibt man's nicht, fürwahr
◦ Hoffärtig seid Ihr, schönes Kind
◦ Geselle, woll'n wir uns in Kutten hüllen
◦ Ich esse nun mein Brot nicht trocken mehr
◦ Mein Liebster hat zu Tische mich geladen
◦ Du sagst mir, dass ich keine Fürstin sei
◦ Ich hab' in Penna einen Liebsten wohnen
◦ Eide, so die Liebe schwur
- A. Dvořák: Terzetto en Do M, Op. 74
Christian Torres, Inés Issel, Andrea Santiago, Lluís Castán, Violins
Luz Elisabeth Sánchez, Lara Fernández, Violes
Lago Domínguez, Gayane Khachatryan, Cellos
Enrique Lapaz, Maria Canyigueral, Pedro Patrocinio, Pianos
Judit Subirana, Soprano
Clara Pérez, Oboé
Dijous, 9/07/2026 : “Femme”
- Élisabeth Jacquet de La Guerre: Sonata de cambra núm. 1 en sol m
- Clara Schumann: Drei Romanzen, Op. 22
- Alma Mahler: Erntelied i Lobgesang
- Mel Bonis: Soir et Matin, Op. 76
- R. Clarke: Two Pieces per a viola i violoncel
Pausa
- Raquel García-Tomàs: Quartet "...così mostraste a lei i vivi ardori miei..."
- Amy Beach: Romança per a violí i piano, Op. 23
- Fanny Mendelssohn: Quartet amb piano en Lab M
Christian Torres, Lluís Castán, violí, Andrea Santiago, Inés Issel, Kaori López (Next Gen), violí
Luz Elisabeth, Viola
Blai Bosser, Lago Domínguez, Gayane Khachatryan, Cellos
Enrique Lapaz, Maria Canyigueral, Pedro Patrocinio, Piano
Judit Subirana, Soprano
Clara Pérez, Oboé
Divendres, 10 de juliol: “Echos del cor”
- J. Cervelló: Íscor per violí i viola
- F. Schubert: Lieder
◦ Die Forelle, D. 550 (Reb M)
◦ Sei mir gegrüsst!, D. 741 (Sib M)
◦ Ständchen, de Schwanengesang, D. 957
- F. Bridge: Sextet de corda en Mib M, H. 107.
- T. Takemitsu: Entre-temps, per oboé i quartet de corda
- R. Strauss: Morgen!, Op. 27, núm. 4
- J. Brahms: Quartet amb piano núm. 3 en do m, Op. 60
Inés Issel, Kaori López (Next Gen), Lluís Castán, Andrea Santiago, Christian Torres, Violí
Lara Fernánndez, Luz Elisabeth Sánchez, Violes
Blai Bosser, Iago Domínguez, Gayane Khachatryan, Cellos
Maria Canyigueral, Pedro Patrocinio, Pianos
Judit Subirana, Soprano
Clara Pérez, Oboé
Notes del programa - Ressó
Pòdium Matadepera 2026, el “Ressó" ens convida a un viatge a través del temps, la memòria i les emocions, on cada concert és un espai on les veus del passat i del present dialoguen i reverberen dins nostre. Com un eco que no s’atura, les obres ens transporten
per camins de història i imaginació, per paisatges íntims i escenaris llunyans, mostrant que la música és un llenguatge que travessa èpoques i territoris, que uneix la memòria amb el sentiment i l’art amb la vida.
Els diàlegs comencen amb Camins que es creuen, on la història es desplega com un tapís sonor ple de reverberacions entre el coral renaixentista de Schnittke, la llum clàssica de Mozart i les fantasies de Vaughan Williams, fins a les danses populars de Ligeti i la veu solitària de Berio, tancant amb Händel en un retorn pur i serè. A Veus i terres, les obres dialoguen amb la terra i la veu humana: Clarke, Garreta i Turina fan bategar les arrels culturals i emocionals, mentre Françaix, Poulenc i Wolf amplien aquest llenguatge en
textures i timbres que uneixen tradició i modernitat, culminant en la bellesa coral del Terzetto de Dvořák.
Femme ens posa al centre la dona creadora, revelant sensibilitats i imaginacions femenines al llarg del temps: des de Jacquet de la Guerre, Clara Schumann i Alma Mahler, fins a Mel Bonis, Rebecca Clarke, Amy Beach i Fanny Mendelssohn, fins a Raquel García Tomàs, teixint un univers sonor que celebra la força i la delicadesa de la veu femenina. Finalment, Echos del cor ens recorda que tot ressona: des dels records de Cervelló, els lieder de Schubert i les textures de Bridge, fins a les suspensions de Takemitsu, la delicadesa de Strauss i la passió de Brahms, tot es converteix en un ecosistema emocional que transforma la memòria i el sentiment en experiència viva.
En cada concert, en cada obra, la música s’inscriu com un ressó dins nostre, on el passat i el present dialoguen, on la veu humana, la tradició i la imaginació es troben, i on cada nota, cada silenci, deixa un rastre que perdura més enllà del temps i de l’espai, recordant-nos que escoltar és sempre un acte de memòria i de connexió amb tot allò que ens envolta.
Dilluns, 6 de juliol: “Camins que es creuen”
El primer concert obre el cicle amb una mirada a la història, però no com a cronologia, sinó com a espai de diàlegs i reverberacions. Les veus del passat s’entrecreuen amb les del present, creant un tapís sonor on cada ecos ressona i es transforma. Schnittke ens
introdueix amb un coral renaixentista que travessa la seva textura contemporània, com un record que s’estén dins la sala. La llum clara de Mozart segueix, com un raig de sol que il·lumina els camins escoltats i dóna forma a tot el que hem sentit.
Vaughan Williams reinterpreta la fantasia antiga, transformant la memòria en paisatges íntims plens de color i ressonància emocional. Ligeti aporta el ritme i la vitalitat de la dansa popular, un batec que recorda la terra i les arrels que continuen vivint en la música. Berio concentra tota l’atenció en l’oboè sol, una veu que suspira i s’expandeix, convertint la memòria en presència tangible. Finalment, Händel tanca el cercle amb la seva sonata per cello, ara transformada per tot el que hem escoltat: cada nota és un eco múltiple, una memòria que reverbera dins nostre i ens connecta amb passat i present.
Dimarts, 7 de juliol: “Veus i terres”
Aquest concert explora la relació íntima entre la veu i la terra, entesa com a origen de la inspiració i del sentiment musical. Rebecca Clarke ens guia des de la inquietud de la seva peça Grotesque fins a la dolçor introspectiva de Lullaby, mostrant com el cor humà pot
transitar de la tensió a la pau. Juli Garreta aporta amb la seva Romança per a violí i piano una sensibilitat mediterrània plena de paisatges i records, mentre que Turina, amb Oración del torero, ens transporta a un món ibèric carregat de passió i espiritualitat, on la música sembla sorgir de la mateixa terra. Françaix, amb el seu quartet per a cor anglès i cordes, teixeix un diàleg ric i vibrant, entre lirisme i humor, evocant paisatges naturals i escenes cinematogràfiques.
A la segona part, Poulenc fa parlar l’oboè com una veu humana plena de lirisme i brillantor neoclàssica, que transforma la terra en melodia. Wolf combina poesia i música, creant paisatges emocionals que connecten diferents llengües i tradicions, reforçant la idea de les “veus” com a vehicle de cultura i memòria. Finalment, Dvořák tanca el concert amb el seu Terzetto, on tres instruments dialoguen com tres veus que comparteixen la història i la terra, teixint un paisatge sonor que uneix intimitat, cultura i expressió emocional en un sol gest musical.
Dijous, 9 de juliol: “Femme”
Aquest concert posa la dona al centre de la creació musical, celebrant la seva veu, sensibilitat i imaginació a través del temps. Des de la subtilitat i elegància de la música de Elizabet Jacquet de la Guerre fins al lirisme íntim de Clara Schumann, cada obra revela
un món interior ple d’emoció i gràcia. Alma Mahler ens ofereix breus destells poètics amb els seus lieder, mentre que Mel Bonis amplia aquest lirisme en un trio ric i harmònic, que combina complexitat i delicadesa. Rebecca Clarke tanca la primera part amb Three Irish Country Songs, aportant color popular i una frescor que ens connecta amb arrels més quotidianes i immediates.
La segona part obre amb la Romança d’Amy Beach, continuant el fil romàntic i expressiu, seguida pel lied Lobgesang d’Alma Mahler, un interludi poètic i breu que brilla amb subtilesa. Fanny Mendelssohn ofereix un trio monumental, obra mestra del romanticisme femení, plena de maduresa i profunditat estructural, on cada instrument dialoga com una veu singular dins un teixit ric. El concert culmina amb el quartet contemporani de Raquel García Tomàs, on la veu femenina i la imaginació sonora de la compositora emergeixen amb força i presència, tancant un recorregut estètic i emocional que celebra la creativitat femenina en tota la seva varietat i potència.
Divendres, 10 de juliol: “Echos del cor”
Aquest darrer concert ens convida a escoltar la música com a ressonància interior, on cada obra és un ecosistema d’emocions que dialoga amb la memòria i amb el nostre cor. Jordi Cervelló obre amb Iscor, una pregària viva jueva als èssers estimats que batega entre el present i el record, on el violí i la viola dibuixen sospirs i arcades llargues que semblen fondre’s amb l’espai de la sala. Schubert, amb els seus lieder, ens porta per paisatges íntims i poètics: l’agraïment a la música, la salutació a un ésser estimat, la frescor del cant de la natura i l’expressió de l’amor, construint un recorregut emocional que ressona com un eco que persisteix més enllà de cada nota.
Frank Bridge multiplica aquestes veus en el seu sextet, creant un teixit sonor on cada línia dialoga i es reflecteix, generant reverberacions que ens envolten i transformen la percepció del temps i de l’espai. Takemitsu, amb Entre-temps, suspèn el temps i l’espai, transformant la memòria en silenci i reflexió, com un eco interior que batega subtilment dins nostre. Strauss, amb els seus lieder delicats i esperançadors, ens recorda la continuïtat de la vida i la bellesa que emergeix del cor. I finalment, Brahms culmina el
concert amb el seu Quartet per a piano núm. 3, una obra plena de passió i intensitat, on cada instrument dialoga com una veu singular dins un teixit ric i emocional, tancant el cicle amb un ecosistema sonor complet, on cada eco interior i cada ressonància troba el seu lloc.
per camins de història i imaginació, per paisatges íntims i escenaris llunyans, mostrant que la música és un llenguatge que travessa èpoques i territoris, que uneix la memòria amb el sentiment i l’art amb la vida.
Els diàlegs comencen amb Camins que es creuen, on la història es desplega com un tapís sonor ple de reverberacions entre el coral renaixentista de Schnittke, la llum clàssica de Mozart i les fantasies de Vaughan Williams, fins a les danses populars de Ligeti i la veu solitària de Berio, tancant amb Händel en un retorn pur i serè. A Veus i terres, les obres dialoguen amb la terra i la veu humana: Clarke, Garreta i Turina fan bategar les arrels culturals i emocionals, mentre Françaix, Poulenc i Wolf amplien aquest llenguatge en
textures i timbres que uneixen tradició i modernitat, culminant en la bellesa coral del Terzetto de Dvořák.
Femme ens posa al centre la dona creadora, revelant sensibilitats i imaginacions femenines al llarg del temps: des de Jacquet de la Guerre, Clara Schumann i Alma Mahler, fins a Mel Bonis, Rebecca Clarke, Amy Beach i Fanny Mendelssohn, fins a Raquel García Tomàs, teixint un univers sonor que celebra la força i la delicadesa de la veu femenina. Finalment, Echos del cor ens recorda que tot ressona: des dels records de Cervelló, els lieder de Schubert i les textures de Bridge, fins a les suspensions de Takemitsu, la delicadesa de Strauss i la passió de Brahms, tot es converteix en un ecosistema emocional que transforma la memòria i el sentiment en experiència viva.
En cada concert, en cada obra, la música s’inscriu com un ressó dins nostre, on el passat i el present dialoguen, on la veu humana, la tradició i la imaginació es troben, i on cada nota, cada silenci, deixa un rastre que perdura més enllà del temps i de l’espai, recordant-nos que escoltar és sempre un acte de memòria i de connexió amb tot allò que ens envolta.
Dilluns, 6 de juliol: “Camins que es creuen”
El primer concert obre el cicle amb una mirada a la història, però no com a cronologia, sinó com a espai de diàlegs i reverberacions. Les veus del passat s’entrecreuen amb les del present, creant un tapís sonor on cada ecos ressona i es transforma. Schnittke ens
introdueix amb un coral renaixentista que travessa la seva textura contemporània, com un record que s’estén dins la sala. La llum clara de Mozart segueix, com un raig de sol que il·lumina els camins escoltats i dóna forma a tot el que hem sentit.
Vaughan Williams reinterpreta la fantasia antiga, transformant la memòria en paisatges íntims plens de color i ressonància emocional. Ligeti aporta el ritme i la vitalitat de la dansa popular, un batec que recorda la terra i les arrels que continuen vivint en la música. Berio concentra tota l’atenció en l’oboè sol, una veu que suspira i s’expandeix, convertint la memòria en presència tangible. Finalment, Händel tanca el cercle amb la seva sonata per cello, ara transformada per tot el que hem escoltat: cada nota és un eco múltiple, una memòria que reverbera dins nostre i ens connecta amb passat i present.
Dimarts, 7 de juliol: “Veus i terres”
Aquest concert explora la relació íntima entre la veu i la terra, entesa com a origen de la inspiració i del sentiment musical. Rebecca Clarke ens guia des de la inquietud de la seva peça Grotesque fins a la dolçor introspectiva de Lullaby, mostrant com el cor humà pot
transitar de la tensió a la pau. Juli Garreta aporta amb la seva Romança per a violí i piano una sensibilitat mediterrània plena de paisatges i records, mentre que Turina, amb Oración del torero, ens transporta a un món ibèric carregat de passió i espiritualitat, on la música sembla sorgir de la mateixa terra. Françaix, amb el seu quartet per a cor anglès i cordes, teixeix un diàleg ric i vibrant, entre lirisme i humor, evocant paisatges naturals i escenes cinematogràfiques.
A la segona part, Poulenc fa parlar l’oboè com una veu humana plena de lirisme i brillantor neoclàssica, que transforma la terra en melodia. Wolf combina poesia i música, creant paisatges emocionals que connecten diferents llengües i tradicions, reforçant la idea de les “veus” com a vehicle de cultura i memòria. Finalment, Dvořák tanca el concert amb el seu Terzetto, on tres instruments dialoguen com tres veus que comparteixen la història i la terra, teixint un paisatge sonor que uneix intimitat, cultura i expressió emocional en un sol gest musical.
Dijous, 9 de juliol: “Femme”
Aquest concert posa la dona al centre de la creació musical, celebrant la seva veu, sensibilitat i imaginació a través del temps. Des de la subtilitat i elegància de la música de Elizabet Jacquet de la Guerre fins al lirisme íntim de Clara Schumann, cada obra revela
un món interior ple d’emoció i gràcia. Alma Mahler ens ofereix breus destells poètics amb els seus lieder, mentre que Mel Bonis amplia aquest lirisme en un trio ric i harmònic, que combina complexitat i delicadesa. Rebecca Clarke tanca la primera part amb Three Irish Country Songs, aportant color popular i una frescor que ens connecta amb arrels més quotidianes i immediates.
La segona part obre amb la Romança d’Amy Beach, continuant el fil romàntic i expressiu, seguida pel lied Lobgesang d’Alma Mahler, un interludi poètic i breu que brilla amb subtilesa. Fanny Mendelssohn ofereix un trio monumental, obra mestra del romanticisme femení, plena de maduresa i profunditat estructural, on cada instrument dialoga com una veu singular dins un teixit ric. El concert culmina amb el quartet contemporani de Raquel García Tomàs, on la veu femenina i la imaginació sonora de la compositora emergeixen amb força i presència, tancant un recorregut estètic i emocional que celebra la creativitat femenina en tota la seva varietat i potència.
Divendres, 10 de juliol: “Echos del cor”
Aquest darrer concert ens convida a escoltar la música com a ressonància interior, on cada obra és un ecosistema d’emocions que dialoga amb la memòria i amb el nostre cor. Jordi Cervelló obre amb Iscor, una pregària viva jueva als èssers estimats que batega entre el present i el record, on el violí i la viola dibuixen sospirs i arcades llargues que semblen fondre’s amb l’espai de la sala. Schubert, amb els seus lieder, ens porta per paisatges íntims i poètics: l’agraïment a la música, la salutació a un ésser estimat, la frescor del cant de la natura i l’expressió de l’amor, construint un recorregut emocional que ressona com un eco que persisteix més enllà de cada nota.
Frank Bridge multiplica aquestes veus en el seu sextet, creant un teixit sonor on cada línia dialoga i es reflecteix, generant reverberacions que ens envolten i transformen la percepció del temps i de l’espai. Takemitsu, amb Entre-temps, suspèn el temps i l’espai, transformant la memòria en silenci i reflexió, com un eco interior que batega subtilment dins nostre. Strauss, amb els seus lieder delicats i esperançadors, ens recorda la continuïtat de la vida i la bellesa que emergeix del cor. I finalment, Brahms culmina el
concert amb el seu Quartet per a piano núm. 3, una obra plena de passió i intensitat, on cada instrument dialoga com una veu singular dins un teixit ric i emocional, tancant el cicle amb un ecosistema sonor complet, on cada eco interior i cada ressonància troba el seu lloc.